Finalment, ha arribat el dia. Aquest dimarts els Estats Units decideixen entre la demòcrata Hillary Clinton i el republicà Doland Trump. A hores d'ara, i segons les últimes projeccions del país, Hillary Clinton manté un avantatge d'entre tres i quatre punts sobre el candidat republicà.

Segons l'última enquesta de la CBS News, l'exsecretària d'Estat compta amb un 45% de la intenció de vot, mentre que el magnat es quedaria només amb el 41%. L'agencia Bloomberg Politics redueix només un punt l'avantatge (44% a Clinton i 41% a Trump), mentre que el diari Washington Post amplia el suport de tots dos (47% per a Clinton i 43% per a Trump).

Aquestes dades arriben després d'uns últims dies de nervis a les files demòcrates i també a les borses, per l'augment dels suports de Trump després que l'FBI reobrís el cas dels emails, tancat un altre cop aquest diumenge amb la conclusió que no hi ha motius per processar la candidata. A mitjans d'octubre la distància entre tots dos era de fins a sis punts, gairebé com a principis d'agost, quan la distància entre els candidats semblava insalvable. Però Trump l'ha aconseguit reduir als 3 o 4 actuals.

Evolució de la mitjana d'enquestes als Estats Units feta pel The New York Times

Els dos candidats assoleixen aquest moment després de deu mesos de campanya, primer per guanyar les primàries del partit i després per les presidencials pròpiament dites. En aquest temps ha passat de tot. Tot i que Trump venia amb força, ningú s'esperava, quan va anunciar la seva candidatura el juny del 2015, que tingués possibilitats de ser president pel seu caràcter excèntric, la seva nul·la experiència com a polític i les seves declaracions polèmiques sobre els immigrants. Finalment, però, ho ha aconseguit. 

La història de Clinton és una altra. Ella sí que partia com a clara favorita de les primàries. La resta de candidats van caure ràpidament els primers dies, però en va quedar un: Bernie Sanders. La seva defensa d'una socialdemocràcia, normalitzada a Europa però impensable als EUA, va arreplegar a molta gent, tanta, que va trepitjar els talons a Clinton i va fer entrar la por entre els seus seguidors que tornés a passar el mateix que el 2008 amb Barack Obama. Finalment, però, quan quedaven encara alguns estats la diferència es va fer insalvable, i Clinton va poder ser candidata vuit anys després.

Estats Clau

Amb els resultats força ajustats, la victòria, com passa pràcticament en cada elecció, passa pels swing states. Són aquells estats en els quals la victòria no està definida i que es poden decantar tant per un candidat com per l'altre. Això passa pel tipus de sistema que tenen els nord-americans, el conegut com a winner-takes-all (el guanyador s'ho emporta tot). Encara que sigui per un vot, qui guanya en un Estat s'emporta tots els delegats d'aquella regió. 

Hi ha estats que són feus demòcrates i altres republicans, i on ja està clar que el sigui quin sigui el candidat, guanyarà. Aquest és el cas de Clinton a Califòrnia i de Trump a Wyoming o North Dakota. També a Texas, tot i que aquest any no està tan clar. Per això, són important els swing states, els que no es defineixen. Són els casos de Florida (29 vots electorals), Pennsilvània (20), Ohio (18), Michigan (16), Geòrgia (16), Carolina del Nord (15), Arizona (11), Virginia (13), Colorado (9), Nevada (6), Iowa (6), New Mexico (5), New Hampshire (4) i Maine (3). En tots ells el 'pèndol' es pot decantar cap a un o cap a l'altre i deixen 171 delegats en joc. Per guanyar se'n necessiten 270, per tant, aquests estats tenen molt pes, encara que no tots són molt poblats.

En blau els estats demòcrates, en vermell els republicans i en gris els indefinits / Real Clear Politics

Els correus de Clinton

Tant Donald Trump com Hillary Clinton són els candidats més impopulars de la història, i s'han vist envoltats de fortes polèmiques i escàndols durant tota la campanya. La de Clinton ha vingut marcada per l'escàndol dels emails que va enviar des d'un servidor privat quan era secretària d'Estat. La demòcrata va veure's esquitxada per la investigació de l'FBI sobre aquests correus, que es va tancar al juliol sense processar-la, però amb una advertència contundent del director de l'agència nord-americana: "Clinton havia sigut especialment descuidada". Unes declaracions que van fer mal a la candidata.

Quan ja semblava, però, aigua passada i a només deu dies de les eleccions el cas es reobre. L'FBI havia trobat nous correus en un altre cas que estaven relacionats amb els de Clinton i anunciava que els investigaria. Amb les eleccions a tocar i amb totes les enquestes de cara, el nou anunci va ser un gerro d'aigua freda per a la demòcrata que va veure's perjudicada a les enquestes. Després de fortes crítiques a l'agència per reobrir-ho en un moment clau i sense fonaments clars que Clinton s'hagués saltat la llei, aquest diumenge es va tornar a tancar assegurant que les conclusions del juliol no havien canviat i que no veien motiu per processar la candidata. Una bona notícia en un moment clau però que ningú sap si serà suficient.

Els abusos de Trump

Si aquest ha sigut el punt dèbil de Clinton, el de Trump ha sigut les acusacions d'abusos sexuals a dones. La campanya del magnat va tocar fons a mitjans d'octubre quan diverses dones el van acusar en públic d'haver patit abusos per part seva. No era la primera vegada que es veia envoltat per polèmiques per la seva relació amb les dones. Ja a finals de setembre es va filtrar una conversa del candidat on feia comentaris despectius i possessius sobre les dones, que va alarmar part dels seus companys republicans. Figures destacades del partit com Paul Ryan o John McCain van deixar de donar-li suport. Trump, però, es va defensar d'aquestes brutals acusacions dient que la premsa i l'establishment estava contra ell.

No és la primera polèmica. També en l'àmbit econòmic i internacional no ha caigut gens bé les seves oposicions als tractats de lliure comerç, les seves polèmiques declaracions sobre la immigració i les seves sortides de to constants. Diverses vegades ha fet comentaris despectius sobre els llatinoamericans, sobretot contra el seu veí Mèxic, a qui li vol fer pagar un mur per barrar-los l’entrada als Estats Units. Amb aquest discurs ha allunyat part de l'establishment, però ha aconseguit un fort suport per part de classe obrera desafavorida colpejada per la globalització i dels que viuen la política amb desafecció. Sobretot de les zones més rurals.

Influència internacional 

Les eleccions americanes són seguides a pràcticament tot el món, i és que el que decideixi els Estats Units, i qui en sigui el seu president, té influència arreu. A més, en política exterior el poder del president als EUA és molt alt, per tant, encara és més important qui tingui les claus del despatx oval de la Casa Blanca. El món, sobretot Europa, no vol a Donald Trump assentat en aquell despatx.

Els principals líders mundials no temen a Trump només pel caràcter excèntric que ha demostrat durant tota la campanya, també per les polítiques econòmiques que ha promès. El candidat republicà s'oposa als tractats de lliure comerç. Durant la campanya ha assegurat que si és president, no firmarà el tractat de lliure comerç amb Europa, el famòsTTIP, i pensa renegociar el NAFTA -el que des de fa 20 anys mantenen els Estats Units amb Canadà i Mèxic-. Segons Trump, la seva prioritat són "els llocs de treball, els sous i la seguretat dels nord-americans". És en part gràcies a aquest discurs, que va contra l'elit, que s'ha guanyat part de les classes desafavorides del país. 

Per això els mercats van com bojos a la mínima possibilitat que veuen que Trump guanyi i en aquests últims dies les borses mundials –des de Tòquio fins a Wall Street– han tornat als números vermells. També és veritat que Hillary Clinton s'oposa al TTIP, però les possibilitats que canviï d'opinió són més altes. Clinton representa la continuïtat d'Obama, tot i que des d'una visió més realista que la del "Yes we can" del 2008. A més, Clinton donava suport al tractat quan era secretària d'Estat, tot i retractar-se el 2015 en llegir-ne un esborrany perquè creia que destruiria llocs de treball nord-americans. De moment, doncs, aquest tractat no compta ara amb els bons ulls de Clinton, però la demòcrata no s'oposa als tractats de lliure comerç en si mateixos, i podria negociar canvis en el text. 

El futur dels Estats Units i del món en general depèn del que passi aquest dimecres als Estats Units. És cert que a hores d'ara les enquestes donen avantatge a Clinton, però també ho és que de moment són tan sols projeccions. Només les urnes diran quin dels dos candidats ocuparà a partir del 2017 el despatx oval de la Casa Blanca, i per a això encara queden hores. Els nervis, doncs, acompanyaran tota la jornada.