Quan el passat mes d'abril la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, va decidir convocar eleccions anticipades, totes les enquestes li donaven una còmoda victòria. Res feia pensar que les coses podrien canviar tant i tan ràpid, però finalment, el tret li podria sortir per la culata. 

La campanya, que va començar marcada per les negociacions del Brèxit i orientada a enfortir el lideratge de la 'premier', ha acabat centrada en la seguretat i el terrorisme, i amb el lideratge de May encara més debilitat.

Quan les eleccions van ser convocades, el passat 18 d'abril, la diferència entre els dos principals partits, Conservadors i Laboristes, era de 20 punts. En aquests moments, però, a jutjar pels últims sondejos, els resultats són impredictibles i algunes enquestes fins i tot aventuren quasi un possible empat.

636324532832918089

Un error de càlcul?

Aquest dijous gairebé cinquanta milions de britànics estan cridats a les urnes, per tercer any consecutiu. El 2015 van estar convocats a unes eleccions generals on va guanyar per majoria absoluta el conservador David Cameron, el 2016 pel referèndum del Brèxit i ara per unes noves eleccions generals, aquest cop anticipades.

May, que havia arribat al poder després de la dimissió de David Cameron en guanyar l'opció del Brèxit, però sense passar per les urnes, va decidir convocar el Regne Unit a unes noves eleccions, al·legant que el país necessitava un lideratge "fort" per afrontar la negociació de la sortida de la Unió Europea. Tenia majoria absoluta al parlament, però el seu lideratge estava força qüestionat dins i fora el partit i, tot i haver promès no celebrar unes eleccions fins al 2020 -any en què tocaria celebrar-les-, va fer un cop de volant i va cridar a les urnes.

En aquell moment, els sondejos li donaven un avantatge de 20 punts que podia fer-li augmentar els suports al parlament. Ara, però, podria arribar a no tenir ni majoria suficient per formar govern. Si l'any 2015 els Conservadors van aconseguir 330 escons, de 650, i es presentaven a aquestes noves eleccions per guanyar encara més suports, ara podrien acabar perdent terreny.

May ha vist a mesura que ha avançat la campanya un inesperat avanç del seu rival laborista, Jeremy Corbyn. El socialdemòcrata és força qüestionat pel seu propi grup parlamentari, però compta amb el suport de les bases, sobretot de les més joves.

De moment, totes les enquestes pronostiquen que May guanyaria les eleccions. Algunes per gairebé 10 punts, altres hi veuen pràcticament un empat. Però, sigui com sigui, uns bons resultats dels laboristes podrien debilitar o inclús fer perdre la majoria als Conservadors, fet que bloquejaria el Parlament i obligaria a arribar a pacte. Just el contrari del que esperava May quan les va convocar.

Enquestes realitzades des de la convocatòria de les eleccions. Conservadors (blau), Laboristes (vermell), Liberal Demòcrates (taronja), UKIP (lila), SNP (groc), Verds (verd).

El terrorisme marca campanya

La campanya, que va començar totalment centrada en les propostes dels diferents partits sobre com portar el Brèxit, i sobre si havia de ser dur o tou, ha acabat enfocada en el terrorisme. Els últims atacs que ha viscut la Gran Bretanya, han marcat la recta final de les eleccions, i han debilitat la primera ministra.

Primer va ser l’atemptat a Manchester, on 22 persones van perdre la vida en esclatar una bomba en un concert juvenil. Després el que va tenir lloc dissabte passat a Londres, on van morir fins a vuit persones entre atropellats i apunyalats. Tots dos van ser reivindicats per Daesh, i han posat en qüestió l’estratègia en seguretat de la primera ministra.

May, que va ser ministra de l’Interior des del 2010 i fins l’any passat, s’ha emportat el cop electoral d’aquests atemptats. Se la culpa d’haver retallat en policies l’any 2011, posant en dubte la seguretat, i també se li atribueix l’error d’haver baixat el nivell d’alerta poc abans del nou atemptat.

La primera ministra ha contraatacat durament aquestes crítiques, subratllant que hi ha massa tolerància amb l’extremisme i assegurant que endurirà la lluita antiterrorista. Justament aquest dimecres ha apostat per restringir les llibertats i els moviments dels sospitosos de terrorisme, assegurant que si això va en contra les lleis dels drets humans, canviarà la legislació.

636317503431084157

L'SNP busca mantenir la força

Les eleccions, però, no només seran importants per a mesurar forces entre Conservadors i Laboristes. També ho són pel partit nacionalista escocès, l'SNP. El partit liderat per la ministra principal de la regió, Nicola Sturgeon, busca retenir la majoria dels històrics 54 escons al Parlament de Londres que va aconseguir en 2015, d'un total de 59 que corresponen a Escòcia en els Comuns.

Per altra banda, el Partit Liberal Demòcrata de Tim Farron, que va patir una derrota històrica en els comicis de fa dos anys perdent fins a 49 diputats, vol ara recuperar-se i augmentar els nou escons que té a la Cambra dels Comuns, amb la promesa de sotmetre a un referèndum l'acord final del Brèxit. Mentre, l'euròfob UKIP, que des del plebiscit sobre pertinença a la UE del 23 de juny de 2016 ha vist desinflat el seu projecte, es proposa guanyar algun escó en els Comuns, i demostrar que encara té alguna influència en la política del Regne Unit.