Més de dos mesos després de les eleccions nord-americanes, per fi arriba el dia tan esperat per Donald Trump. El dia que aterra a Washington de manera oficial. Aquest divendres, el magnat deixarà de ser president electe, per ser-ho amb tots els ets i uts i entrarà a la Casa Blanca com a nou líder el país. Trump, però, no només ha esperat aquest dia durant aquests dos últims mesos.
Probablement fa anys que li rondava la idea de ser president pel cap, però molts situen el dia clau de la decisió, aquell sopar de corresponsals on Barack Obama va ridiculitzar el aleshores magnat i presentador Donald Trump, després que aquest hagués posat en dubte que el president hagués nascut realment als Estats Units. Diversos analistes i periodistes han assegurat que aquell dia va decidir presentar-se i agafar les claus de la Casa Blanca de les mans al d'Obama. Finalment, i contra tot pronòstic, ho ha aconseguit.
Segurament serà el dia més esperat per Trump i el menys per Obama, que hagués desitjat fer aquesta cerimònia amb Hillary Clinton. Però no serà així. Al matí d’aquest divendres, al migdia hora catalana, Trump i la seva dona, Melania, prendran un te amb el president sortint i la seva dona, Michelle. Just després, tots quatre aniran en caravana fins al Capitoli, on es farà la cerimònia oficial. Allà hi haurà membres del Congrés, polítics i partidaris del republicà. També hi haurà Bill i Hillary Clinton, qui va perdre les eleccions contra Trump, així com els expresidents George Bush fill i Jimmy Carter.
També protestes
El dia, però, pot no ser tan ideal. La figura polèmica que representa Donald Trump tampoc es lliurarà del rebombori avui, i s’esperen nombroses protestes a prop del Capitoli. Desenes de manifestants es desplaçaran a Washinton en el que s’espera que sigui una de les preses de processió més conflictives de la història, semblant al les del segon mandat de George Bush fill el 2005 o de Richard Nixon l’any 1973. També una cinquantena de congressistes demòcrates han refusat públicament la invitació en senyal de protesta.
Ja quan va guanyar les eleccions, el passat 8 de novembre, diversos ciutadans van sortir al carrer per protestar contra el que consideraven un president il·legítim, i criticaven que certs comportaments racistes, sexistes i homofòbics. Les protestes més nombroses es van registrar a ciutats com Nova York, Califòrnia, Filadèlfia, Chicago o el mateix Washington.
Aquest divendres s’espera que a la inauguració hi acudeixin unes 900.000 persones, de les quals els organitzadors de la protesta diuen que 100.000 seran manifestants en contra del president. Això sí, l’afluència a la cerimònia serà molt inferior a la que hi va haver a la d’Obama, que va reunir prop de dos milions de persones, però molt per sobre de la de George Bush, que va quedar-se amb 300.000 l’any 2001.
A causa de la gran afluència de gent, la capital dels Estats Units estarà més que fortificada. Prop de 28.000 uniformats i diverses barricades intentaran garantir la seguretat i evitar qualsevol possible atac terrorista com el de Niça o Berlín, que van ser perpetrats amb camions. Prop de sis quilòmetres quadrats estaran tancats al trànsit i bloquejats amb fortes barricades.
El món, dividit i a l’expectativa
Si la societat americana està dividida entre partidaris i detractors de Trump, també així és com està el món. Polítics, empresaris i actors internacionals estan dividits i a l’expectativa de veure quin paper jugarà el nou president dels Estats Units i de si finalment, complirà totes les promeses que va fer durant la campanya. Els 100 dies de gràcia ho diran.
Els qui podrien sortir més mal parats de la presidència Trump, serien Mèxic, a qui vol fer pagar un mur per no deixar entrar immigrants i vol imposar aranzels comercials; Cuba, on podria quedar aturat el desgel iniciat per Obama; o Xina, amb qui ha escalat el conflicte de les disputades Illes del Mar de la Xina Meridional després de un dels homes de Trump comparés l’acció de Pequín al mar del sud amb la invasió russa a Crimea.
Però no són els únics. La gran potència que representa els Estats Units, posa en tensió gran part del món. També a Europa, i més, després que la setmana passada el president entrant culpés a Angela Merkel i la seva política d’asil de la sortida del Regne Unit de la UE i valorés el Brèxit com a molt bona decisió. Els retrets han fet augmentar la por i la precaució amb la que el vell continent mira el seu company i aliat nord-americà, mentre que països com Rússia o Israel hi tenen posat mig somriure.