El Dalai Lama, Tenzin Gyatso, ha afirmat avui que podria plantejar-se la possibilitat de retornar a la Xina si rep "un senyal adequat" del govern xinès. El Dalai Lama, que aquests dies està de viatge per la regió de Arunachal Pradesh (al nordest de l'India), també ha sorprès en anunciar que el seu successor podria ser una dona. Aquesta visita del Dalai Lama a aquesta zona fronterera amb la Xina ha provocat tensions diplomàtiques; la Xina, que considera aquesta regió com a territori seu, ha protestat pel viatge.

El Dalai Lama a la Xina?

El Dalai Lama, la màxima autoritat religiosa del budisme tibetà, s'ha convertit en un símbol de la resistència del Tibet a incorporar-se a la Xina. Fins i tot va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1989 per encapçalar la resistència dels tibetans al domini xinès. Ha afirmat que si retorna ho farà perquè els tibetans exigeixen el seu retorn: "Crec que més del 90% del Tibet vol portar-me de tornada, molts m'estan esperant. Fins i tot milions de xinesos budistes em volen de retorn. Però només quan arribi un senyal positiu del Govern xinès tornaré", ha declarat. En els darrers dies el Dalai Lama ha proclamat que li sembla molt positiu l'esperit de la Unió Europea: "nacions individuals sobiranes unides per un esperit comú". I ha afirmat que el que vol el Tibet és autonomia i autogovern dins de la Xina.

Un Dalai Lama dona?

Cada Dalai Lama es considera la reencarnació de l'anterior, i fins ara els 14 lames han estat homes. El 14è Dala Lama ha assegurat que es reencarnarà quan mori, però que ningú sap en qui pot reencarnar-se. Per a sorpresa de molts ha anunciat que "la possibilitat d'una Dalai Lama dona és molt alta per als anys propers". A més a més, el Dalai Lama, referint-se a la seva reencarnació, ha afirmat que és absurd que la Xina pretengui nomenar el seu successor perquè la reencarnació no està controlada per cap govern.

Una visita per a la història

El Dalai Lama ha visitat Tawang, a Arunachal Pradesh, perquè és el punt pel que va deixar el seu país quan es va tenir que exilar, el 1959, en el moment en què va haver-hi l'aixecament tibetà contra la invasió xinesa del país. Però aquest estat situat a l'Himalaia ha estat llargament disputat per la Xina i l'Índia, i fins i tot la disputa per la possessió va generar una breu guerra, el 1962. De tant en tant els dos països s'intercanvien acusacions per incursions de patrulles militars a la zona. L'Índia ha argumentat, davant les recents protestes xineses per aquesta gira, que és el tercer viatge del Dalai Lama a la regió. Aquest ha destacat que el viatge té tan sols una missió religiosa i ha acusat als que han denunciat el viatge de ser "polítics de mentalitat estreta".