La branca líbia de l'organització gihadista Daesh ha començat a recuperar posicions al centre-nord de Líbia, tot just nou mesos després que fos expulsada de la ciutat de Sirte, el seu bastió més occidental.

En les últimes hores, l'agència Amaq, òrgan de propaganda de Daesh, ha difós un nou vídeo en el qual s'observa que els gihadistes han aixecat un punt de control a la carretera que uneix l'oasi de Jufra i la localitat costanera de AbuGrein, a l'oest de Sirte.

En les imatges s'observa milicians barbuts, amb banderes de Daesh i fusells d'assalt, que detenen als camions i automòbils que transiten per aquesta via, utilitzada també per contrabandistes de combustible, armes i persones procedents de les regions meridionals.

"Malgrat el gran cop que va patir el desembre passat al nord de l'Àfrica amb la pèrdua de Sirte", els gihadistes "ara proven de reagrupar-se des de les posicions i coves del desert en les quals es van refugiar", afirma l'analista libi Abdelkader l'Assad. "Els terroristes continuen fent entrades espectaculars a l'Orient Mitjà i a Europa, i Líbia no és una excepció", agrega.

Exemple d'això, recorda, va ser l'atac fa una setmana a un punt de control en l'extraradi de la pròpia Jufrah, en el qual els gihadistes van matar 14 persones, 12 d'elles membres de la milícia que dirigeix el mariscal Jalifa Hafter, home fort de l'est de Líbia.

Els dirigents de Daesh "van abandonar Sirte fa un any, quan finalment van començar els bombardejos nord-americans i es van dispersar per tota la zona de Jufrah i Bani Walid en espera que passés la tempesta", explica una font d'intel·ligència europea. "Fa ja unes setmanes que s'havia detectat certa reorganització, sobretot a la zona entre Jufra i les ciutats del sud, com Sebha", va indicar la font.

Alerta màxima

Aquests moviments van portar que la coalició de milícies pròximes al govern d'unitat sostingut per l'ONU a Trípoli, dirigides per la ciutat de Misrata, decretés a finals de juliol l'estat d'alerta màxima.

En declaracions als mitjans, el general de brigada Mohamad al Ghosari, portaveu de l'esmentada aliança, coneguda com Buyan al Marsus, va revelar que tenien informació sobre els plans de Daesh de llançar un atac a gran escala contra la ciutat. "Hem reforçat la nostra presència militar a la ciutat, en àrees com el districte d'Al Sabah, on hem acumulat vehicles artillados", va explicar.

Una mesura similar va adoptar l'anomenat Exèrcit Nacional Libi (ENL), dirigit per Hafter, que va moure homes, armes i equips cap als barris de l'est i la carretera que parteix de Sirte en direcció a les instal·lacions petrolieres del golf de Sidrá, les més importants del país. "El problema és el mateix que abans de l'ocupació de Sirte", el febrer de 2015, explica la font d'intel·ligència. "No existeix una força conjunta. Misrata acusa a Hafter de fer la guerra pel seu compte i viceversa", afegeix.

Al Ghosari va anar, en aquest sentit, explícit el juliol passat quan va assegurar davant de la premsa que el reagrupament dels gihadistes era factible perquè es movien amb facilitat "en el sud i l'est de Sirte".

Hafter, un antic membre de la cúpula militar que va dur al poder el dictador Muamar El Gaddafi (qui va governar Líbia entre 1969 i 2011), i que anys després va anar reclutat per la CIA i es va convertir en el seu principal opositor des de l'exili, no va participar en la reconquesta de Sirte, malgrat dirigir una milícia poderosa.

Només a finals de setembre de 2016, quan van començar a créixer els bombardejos nord-americans, Hafter va aprofitar per avançar des del seu quarter a Bengasi i conquerir els ports de Ran Lanuf i Sidrá, claus en la indústria petroliera líbia.

Avalat per Rússia, Egipte i els Emirats Àrabs Units -que van trencar l'embargament d'armes imposat per l'ONU- es va escarrassar després en la conquesta de Bengasi -a la qual havia posat setge al maig de 2014- i de la ciutat de Derna, principal nucli del gihadisme al nord de l'Àfrica.

Actualment, controla a prop del 70 per cent del territori nacional i es presenta com el paladí de la lluita contra el terrorisme i com l'única força que pot estabilitat un estat fallit, víctima del caos i la guerra civil. Una imatge que no comparteixen a l'oest, especialment a Misrata, on creuen que Hafter "utilitza la qüestió de la lluita contra Daesh en benefici propi".

"No s'ha implicat de veritat en la persecució de Daesh" en el centre del país, on torna a créixer aprofitant una vegada més la divisió que tant li beneficia, afirma un alt cap de Misrata.