Els ciutadans del Regne Unit han decidit abandonar la Unió Europea. Amb els resultats definitius a la mà, els britànics han decidit amb un 51,9% dels vots marxar de la UE, mentre que el 48,1% restant ho ha fet per quedar-s'hi.
Més de 35 milions de britànics han votat aquest dijous entre les opcions: Leave, deixar la UE, o Remain, seguir-ne essent membres. La primera opció ha tret fins a 17,4 milions de vots, enfront dels 16,1 milions d'habitants que s'han declarat com a europeistes. La participació ha estat superior al 70%.
La victòria dels aniteuropeistes ha arribat contra tot pronòstic. Tot i que les enquestes de les últimes setmanes i dies ja vaticinaven un resultat més que ajustat, els sondejos publicats un cop acabada la votació donaven com a guanyador el Remain, amb un lleuger avantatge. De fet, l'empresa YouGov li donava fins a 4 punts d'avantatge i IPSO Mori ampliava la distància fins a 8 punts més.
Preocupació als mercats
També el Brèxit ha trencat els pronòstics dels poders econòmics. Aquest dijous, mentre els britànics votaven, els mercats semblaven tenir clar ja el resultat. Les borses respiraven alleugerides i optimistes, vaticinant una derrota del Brèxit. Aquests últims dies i setmanes els mercats han anat com bojos. La setmana passada la caiguda de les borses va ser una tònica més que evident, davant d'uns sondejos que donaven com a vencedor el Brèxit. A poc a poc, però, s'havien anat recuperant i aquest dijous la borsa de Londres, i del món, pujava exponencialment, donant gairebé per feta la victòria.
Amb els resultats a la mà, però, la lliura ha començat a caure de manera exponencial, situant-se en valors pròxims als de 1985 i els mercats han entrat en una situació de pànic. L'Ibex s'ha desplomat un 16% en l'obertura. La fugida cap als actius segurs ha estat immediata, amb fortes pujades de l'or i el ien mentre la rendibilitat del bund (bo alemany a 10 anys) ha caigut al -0,17%.
Problemes per al Regne Unit
Els resultats del referèndum ja ha començat a provocar un divendres negre a les borses. Els mercats ja van caure la setmana passada quan els sondejos donaven per feta la victòria del Brèxit, i avui, davant dels resultats, la caiguda ha sigut monumental. Però, a més, segons els analistes, res fa pensar que a llarg termini pugui ser més beneficiós, ja que tot dependria de si Brussel·les accepta el lliure comerç amb el Regne Unit tot i no ser membre.
A més, la sortida dels britànics ja ha provocat la seva primera conseqüència política. El primer ministre, David Cameron, ha assegurat que d'aquí a tres mesos dimitirà. Cameron ha afirmat que els britànics necessiten un "lideratge nou i fresc", però ha apostat per fer una successió ordenada i ha assegurat que seguirà tres mesos més dins el gabinet i que ajudarà en tot el que pugui al nou primer ministre. Cameron havia sigut un dels capdavanters de la campanya a favor del Remain, és a dir, de quedar-se a la Unió Europea. Per aquest motiu, un cop vençuda la seva opció, el seu lideratge havia quedat en entredit. Davant d'un partit conservador molt dividit, difícilment els tories més euroescèptics haurien acceptat que el negociador de la marxa de la UE hagués sigut el mateix Cameron.
Finalment, l'altra gran conseqüència podria ser un Scotexit. Escòcia és molt més europeista que la resta del Regne Unit i així s'ha demostrat aquesta nit. Els escocesos han decidit quedar-se a la UE amb un 62% dels vots. Abans del referèndum, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgon, ja va avisar que si Escòcia vota a favor de mantenir la relació amb Brussel·les i Anglaterra ho fa per marxar, podria proposar un segon referèndum. Finalment, així ha sigut. Per tant, pot ser que això faci reviure el sentiment independentista al nord de la Gran Bretanya i que el govern nacionalista ho aprofiti. Tot i això, ara per ara, encara no hi ha una majoria suficient per guanyar el referèndum d'independència.
Nova crisi Europea?
El Brèxit, no només tindrà efectes sobre els britànics, sinó també sobre el conjunt dels vint-i-vuit països que formen part de la Unió. La marxa del Regne Unit, coneguda com a Brèxit, deixa molt debilitada Europa, en un moment ja especialment complicat degut a les diverses crisis, primer l'econòmica i després la dels refugiats, que han causat una fractura entre els diversos estats membres. Amb la marxa de Londres les divisions reviuran entre els que volen donar un tracte privilegiat al Regne Unit tot i no ser membre de la Unió i els que opten per una política més dura, com seria el cas de França.
A més, la sortida del Regne Unit de la Unió podria provocar un efecte contagi a la resta d’Europa. No tan provocant la convocatòria de nous referèndums a altres països, però si que donant ales als partits més euroescèptics i antieuropeus dels diferents països de la UE.
Un debat que ve de lluny
Londres sempre ha sigut un membre de la Unió Europea una mica especial. L’any 1973 Londres va entrar a la Comunitat Econòmica Europea, més endavant anomenada Unió Europea, amb la primera ampliació de la comunitat i juntament amb Dinamarca i Irlanda. Un any després, però, quan el laborista Harold Wilson va arribar al poder, ja va prometre una renegociació dels termes d’entrada a la Comunitat.
Els britànics no estaven d’acord amb la contribució que els tocava fer al pressupost comunitari. Per això, al març de 1975 es va arribar a un acord al Consell Europeu, i el juny d’aquell mateix any els britànics van ratificar l’acord i la incorporació a Europa en un referèndum amb un 67% dels vots. Aquella votació va permetre que Londres entrés a la Comunitat Europea amb el suport dels ciutadans, però el debat dins la política i la societat no va acabar. El referèndum que s'ha dut a terme aquest dijous n’és un clar exemple.
