El conservador italià Antonio Tajani ha estat avui elegit president del Parlament Europeu (PE) rere quatre maratonianes rondes de votació amb el suport, principalment, dels conservadors i liberals de l'Eurocambra.

En l'última i decisiva volta, en la que ja només competien Tajani (Partit Popular Europeu) i el socialdemòcrata Gianni Pittella, el primer ha aconseguit imposar-se amb 351 vots davant 282.

D'aquesta manera, Tajani es converteix en el primer president italià del Parlament Europeu com a tal (encara que abans de 1979, quan no existia sufragi universal, sí que hi va haver italians en la presidència).

Amb Tajani, candidat del Partit Popular Europeu (PPE), els conservadors ja compten amb les presidències de les tres principals institucions (Jean Claude Juncker és al capdavant de la Comissió i Donald Tusk del Consejo).

A més, amb ell els italians queden "sobrerepresentats" en els alts càrrecs de l'òrbita comunitària ja que Federica Mogherini és l'alta representant per a la política Exterior de la UE i Mario Draghi president del Banc Central Europeu.

Encara que el sufragi és secret, el pacte assolit entre liberals i populars deixa entreveure que la majoria dels parlamentaris del grup de Guy Verhofstadt es van inclinar per Tajani.

Els liberals van cedir el seu suport a canvi de diversos càrrecs a l'Eurocambra (encapçalaments per dues vicepresidències) així com pel reforç del paper de Verhofstadt com a "negociador" del PE per al "Brexit".

D'altra banda, i encara que no existia un pacte escrit, també ha comptat Tajani amb el suport de bona part dels conservadors i reformistes a la cambra, el tercer grup en nombre d'escons, que van proposar fins a l'últim moment sense èxit la seva pròpia candidata, la belga Helga Stevens.

Per contrarestar l'agenda europeista promesa als liberals, Tajani, de 63 anys, ha fet diverses picades d'ull en relació amb la vigilància de fronteres i refugiats als conservadors i reformistes, amb els quals no existia un pacte per escrit.

Al grup dels conservadors i reformistes, a més dels diputats del partit de l'exprimer ministre David Cameron, l'home que va donar llum verda al referèndum de sortida del Regne Unit a la UE, també pertanyen els conservadors polonesos euroescèptics.