El Govern colombià i la guerrilla de les FARC han aconseguit avui el que fins fa només uns mesos semblava impossible, posar fi per la via negociada a més de mig segle de conflicte armat, un somni que va ser esquiu per al país durant les últimes dècades. Han sigut 45 mesos i cinc dies d'intenses discussions dels delegats del Govern i les FARC a l'Havana per forjar "l'Acord General per a la fi del conflicte i la construcció d'una pau estable i duradora a Colòmbia" que serà el full de ruta per a un nou país.

En aquesta negociació es va imposar la lògica de voler tancar el que el president colombià, Juan Manuel Santos, va definir com "el sofriment, el dolor i la tragèdia de la guerra" per "obrir una nova etapa de la nostra història".

Potser la millor reflexió sobre el procés la va fer el cap negociador del Govern, Humberto de la Calle, en el seu discurs a la capital cubana on va expressar: "Haver aconseguit un acord amb les FARC no significa que hagi existit una claudicació mútua. Les meves conviccions i valors continuen intactes. Suposo que el mateix passa amb els membres de la guerrilla".

Per sobre d'aquestes diferències i conviccions, al final ha pesat més el compromís i la clara decisió de tallar un cicle de violència que ha deixat més de vuit milions de víctimes de tot tipus, entre morts, ferits, desapareguts, desplaçats, segrestats i mutilats, així com pèrdues econòmiques i ambientals impossibles de quantificar.

Els diàlegs que van començar el 19 de novembre del 2012 van transitar per aigües turbulentes, amb crisis, recriminacions, interrupcions i amenaces de ruptura, però també amb mostres de confiança com les declaracions d'alto el foc de la guerrilla o la suspensió de bombardejos del Govern als seus campaments.

Un nou començament

"La millor manera de guanyar a la guerra va ser asseure'ns a parlar de la pau. La guerra ha acabat. Però també hi ha un nou començament", ha sentenciat De la Calle en el seu discurs en què va celebrar haver "arribat a la meta".

Aquesta mateixa meta la van buscar sense èxit altres antecessors del president Santos, començant pel conservador Belisario Betancur (1982-1986), que a meitat del seu mandat va iniciar un procés de pau amb les FARC que va tenir alguns avenços però que al final va fracassar, com va succeir entre 1998 i 2002 amb el d'Andrés Pastrana i amb el d'altres mandataris que també ho van intentar.

A ells, així com a Virgilio Barco (1986-1990), César Gaviria (1990-1994), Ernesto Samper (1994-1998) i Álvaro Uribe (2002-1010), Santos ha dedicat avui paraules d'agraïment perquè van buscar la pau i van adobar el terreny per a aquest gran èxit".

Acordat el final del conflicte amb les FARC queda al davant una tasca tan titànica o fins i tot més que l'executada fins ara: treure els acords del paper i fer-los realitat no només per a les víctimes que van ser el centre de la negociació, o per als camperols pobres que esperen el desenvolupament rural, sinó també per a mig país que continua sent escèptic sobre aquesta solució.

Referèndum

El primer pas ja té data, serà el proper 2 d'octubre, dia en què, segons va anunciar aquesta nit Santos, se celebrarà el plebiscit en el qual els colombians decidiran si aproven o no l'acordat amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

Si és aprovat, l'acord de pau tindrà definitivament via lliure i es podrà seguir endavant amb el procés d'alto el foc i d'hostilitats bilateral i definitiu, que inclou l'abandó d'armes per part de les FARC i la seva desmobilització en un període de sis mesos sota la supervisió d'una comissió internacional liderada per Nacions Unides.

Això significa que les FARC deixaran d'existir com a organització armada il·legal i es convertiran en un moviment polític, un pas transcendental que començaran a fer en la seva desena conferència, que se celebrarà probablement el mes vinent a les selves del sud del país, on s'espera que les seves bases aprovin l'acordat amb el Govern, que suposa un gir de 180 graus per a aquesta organització.

Malgrat que altres grups armats il·legals continuaran vius al país, el silenci dels fusells de les FARC és el començament d'un propòsit de deixar enrere la violència que ha castigat els colombians els últims 52 anys, i per això l'acordat avui a l'Havana mereix ser qualificat "d'històric".