Meià, Vilanova de Meià, petita població de la comarca de la Noguera, a les fantàstiques terres de Lleida. Sergi, Sergi "de Meià", un cuiner que, a 70 km de distància de la seva Vilanova de Meià natal, no ha oblidat ni les seves arrels ni els productes de la terra.

Proposta rigorosa i tradicional en el més pur dels significats, la que et proposem avui. En un lloc molt comercial, en ple Eixample, trobem aquest restaurant d'autor i molt familiar, el Sergi de Meià, on en Sergi i la seva mare Adelaida, ofereixen una cuina basada en el producte fresc de la seva terra, la nostra, a través de les receptes més tradicionals de la cuina catalana que donen com a resultat guisats refinats, que fan que l'experiència realment pagui la pena.

Intel·lectualment i gastronòmicament el concepte del Sergi de Meia és de nivell avançat –no en qualsevol lloc un pot degustar un civet de cabra hispànica...–. El local, típic tub del carrer Aribau, queda curt per al que es proposa al seu interior. Capacitat per a 50 comensals, amb mala acústica i molt sòbriament decorat, acaba per no ser ideal per a un sopar íntim. Però si ets de menjar de debò, aquest és un interessantíssim lloc on dinar, sopar... i fins i tot esmorzar amb forquilla... i cullera.

Preparat per a sabors intensos i plats no exòtics però que mai no has tastat? Doncs anem al menú que ens van preparar en Sergi i l'Adelaida, mare de Sergi i alma màter del servei. Comencem amb una petita "Croqueta de rostit", molt saborosa i ben fregida. Passem a un "Cebiche de verdures de temporada", que ens va semblar finament exquisit, i del qual l'únic que ens va semblar millorable va ser el títol, ja que el de cebiche va portar el nostre cervell a un escenari diferent del que ens trobem. Però compte, el plat, per nosaltres una amanida d'hortalisses i verdures molt molt fresques i aromàtiques fetes al dente i amanides una mica picantetes, és exquisit per començar un bon menú.

Croqueta de rostit

Cebiche de verdures de temporada

Back to basics... ens van servir unes "Cebes a l'oriental", una recepta d'Escoffier (S.XIX) que, a més d'extraordinària, és per a nosaltres, els Miguelines, un anunci del que ens espera a la cuina els propers anys: una tornada enrere, molt enrere, però reversionada de la cuina de sempre. Espècies, coccions llargues i productes de proximitat que s'allunyen de les esferificacions i espectacles circenses (que també ens agraden) que vivim actualment. En la mateixa línia, un "All i Pebre d'anguila", una recepta forta, típica dels pescadors i agricultors del Delta de l'Ebre, que avui es posarien les mans al cap si veiessin que la seva recepta "de cada dia", la de "subsistència", és considerada un gran menjar... amb el seu corresponent preu.

Cebes a l'oriental

All i Pebre d'anguila

Fent gala de la seva tècnica, en Sergi ens va servir uns "Ous a la riojana", uns rovells d'ou en tempura –es trencava l'arrebossat deixant lliure un deliciós rovell ataronjat– sobre unes patates de la Rioja, suaus... amb menys xoriço del que ens hagués agradat. De tota manera, bona proposta, bona execució. Seguim. Un "Arròs de caps de gamba" molt bo, al qual trobem a faltar un gra més dur tipus bomba, però que de gust, intens i marí, no tenia retret possible, ens va deixar la boca somrient.

Ous a la riojana

Arròs de caps de gamba

Punt i a part, el que ve ara no és apte per a tothom… i és català per excel·lència: "Pollastre rostit a la catalana"… al Sergi de Meià. Fort sabor, tendra carn. "Civet de cabra hispànica", plat que els Miguelines tastem per primera vegada en les nostres vides (una cosa que valorem positivament), i que ens va sorprendre pel seu potent però equilibrat sabor. Finalment una "Carbassa morisca", una altra antiga recepta –s.XV– acompanyada de carn de cabra, que el seu sabor ens va semblar extrafort, potser massa per al paladar comú.

Pollastre rostit a la catalana

Civet de cabra hispànica

Carbassa morisca

Postres bones i contundents que no defrauden. Destaquem uns "Bunyols de cigrons", que, escrit així, igual no et sona gaire apetitós si ets dolçaner, però que t'assegurem que són extraordinaris.

Bunyols de cigrons

Si vols viure una veritable reivindicació de la història culinària catalana, una proposta veritablement compromesa, propera, sense floritures ni gratuïtats, els de Vilanova de Meià, Sergi i Adelaida, t'estan esperant al seu petit local. Alerta al nostre pronòstic: la cuina va cap a idees que tastaràs al seu restaurant, el Sergi de Meià. Reserva un espai al teu estómac en aquests dies en què és complicat fer-ho, per degustar un menú diferent i que et farà pensar. Feliç 2017!

Puntuació
Menjar   Vins
73   67
Servei   Local
67   63
Preu   Estrelles Miguelín
55€  
Per persona: 1 entrant, 1 de principal, 1 postres i 1 copa de vi  

On és el Sergi de Meià?

Adreça: Carrer d'Aribau, 106, 08036 Barcelona

Telèfon: 931 25 57 10

Horari: Dimarts a dissabte de 8:30 a 11:30, 13:30 a 15:30 i 20:00 a 22:30. Diumenge i dilluns, tanca

Web: http://www.restaurantsergidemeia.cat/

Montadito de Foie - Miguelines
Estrelles Miguelín Malamén: Per portar-se malament Miquel Espinet i Eulogi Bordas
Llom de tonyina
Estrelles Miguelín Suculent: amb motor Michelin Miquel Espinet i Eulogi Bordas