El Camp de l'Arpa és un barri encaixat entre el Guinardó, la Meridiana i la Sagrada Família. Alguns dels carrers de l'Eixample el travessen, i els altres, com Rosselló o Provença moren enfonsats al seu cor. Ni té l'estructura cartesiana i urbana de l'Eixample, ni la gràcia vilatana de Gràcia o de Sants. Les cases baixes antigues es barregen amb grans edificis d'habitatges molt impersonals o amb antigues fàbriques transformades en equipaments. Però el carrer Rogent vertebra tota aquesta zona i li dona personalitat: allà és on la vida de barri eclosiona.
Fotografia: Sergi Alcàzar.
Un lloc per passejar
El carrer Rogent és paral·lel a Independència, el darrer carrer de l'Eixample per aquesta banda. Però no té ni l'amplada ni la rectitud d'un carrer de l'Eixample: es tracta d'un carrer estret que condueix, amb un petit gir, el carrer Freser fins a la Meridiana. Potser la gran sort del carrer Rogent és no haver estat més ample. Durant molt de temps pel carrer Rogent hi va passar el tramvia, però al 1990 es va convertir en un carrer peatonal i s'hi van plantar arbres: ara ja són prou alts i converteixen aquesta via en una zona de passeig especialment agradable a l'estiu. Avis, joves i adults es reuneixen als bars i a les cadires de la zona, des del matí, fins ben entrada la nit. A l'estiu mai hi falta gent.
Fotografia: Sergi Alcàzar.
Eix comercial
El carrer Rogent no és el passeig de Gràcia: no hi ha boutiques de grans marques, ni franquícies de restaurants de menjars fast-food, ni turistes russos fent compres massives. I, malgrat tot, té un teixit comercial molt sòlid: ofereix serveis de qualitat als veïns, que no és poc. Hi ha una àmplia varietat d'establiments: des de les inevitables fleques industrials i les més populars cadenes de congelats, fins a botigues més originals, d'alimentació, de joguines... Un tipus de comerç pensat bàsicament per als veïns i que reflecteix la vitalitat d'aquest barri. I els primers que donen vida al barri són els bars i restaurants. La majoria no són establiments luxosos, però intenten donar un servei acurat als clients. Entre ells, podríem destacar El Rovell del Clot.
Institut Juan Manuel Zafra. Fotografia: Amadalvarez.
L'escola d'arts i oficis del Clot
Sens dubte, l'Institut Juan Manuel Zafra, l'antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis de Sant Martí de Provençals, és l'edifici més rellevant del carrer Rogent. Va ser construït el 1909 com a alberg d'indigents, però més tard es va convertir en un centre docent. La seva façana és típicament modernista: combina l'ús del maó amb elements de forja (com als llums) i nombroses ceràmiques de colors (fins i tot s'empra el trencadís en diversos elements de la façana). Va ser obra d'Antoni Falguera, l'arquitecte del Conservatori Municipal de Música. Al seu disseny també hi va participar Pere Falqués, arquitecte municipal a l'època (va ser el dissenyador dels bancs-fanals del passeig de Gràcia).
Fotografia: Sergi Alcàzar.
La porta del Clot
El carrer Rogent queda tallat a la Meridiana, però si creuem la gran avinguda, Rogent té continuïtat en el carrer de la Sèquia Comtal, que ens duu fins al carrer del Clot, al mercat del Clot i al Parc del Clot (un gran espai verd de la ciutat molt animat els caps de setmana). El Clot és un barri popular amb molta vida, on no falten llocs per prendre alguna cosa. Ben a prop del mercat, al mateix carrer del Clot, podeu passar per Marlen Tastets, un lloc amb molt d'encant on podreu fer alguns tastets molt especials. I no molt lluny del mercat, en direcció contrària, al carrer Escultors Claperos, hi trobem L'Olivera, on al migdia hi podreu prendre tres tapes, una cervesa i un cafè per 10€, una opció molt raonable.