No és estrany que Vitali Sxerbo declarés, passats 25 anys dels Jocs Olímpics de 1992, que Barcelona “va ser màgica” per a ell. El gimnasta artístic bielorús va marxar de la ciutat comtal amb ni més ni menys que sis medalles d’or i es va convertir en la gran estrella de la competició; només el poderós ‘Dream Team’ de Michael Jordan, Larry Bird, Scottie Pippen i companyia va aconseguir eclipsar-lo.
Les modalitats en què va mostrar la seva supremacia van ser les de concurs complet individual, concurs complet per equips, barres paral·leles, cavall amb arcs, anelles i salt sobre cavall. A l’aterrar a Barcelona no era favorit per guanyar en cap modalitat, però un cop al Palau Sant Jordi no va donar cap opció als seus rivals.
Al podi amb Phelps i Mark Spitz
Un dels aspectes peculiars del seu èxit és que Sxerbo no va assolir totes aquests guardons sota la bandera del seu país (Bielorússia), sinó que ho va fer com a membre de l’Equip Unificat. D’aquesta manera, el gimnasta nascut a Minsk va col·laborar de manera decisiva en les112 medalles que va guanyar la també anomenada Comunitat d’Estats Independents a Barcelona (45 ors, 38 plates i 29 bronzes).
Els sis ors als Jocs Olímpics de 1992 el col·loquen en un podi històric de més medalles en unes Olímpíades. Només Mark Spitz i Michael Phelps, dos autèntics torpedes a les piscines, el superen amb 7 i 8 a Munic i Pekín, respectivament. El denominador comú entre els tres esportistes va ser, sens dubte, la facilitat de competir en els moments amb més pressió.
Un adéu prematur
Tot i el gran èxit a Barcelona, Atlanta no va poder gaudir del mateix Sxerbo. Els problemes de salut de la seva dona com a conseqüència d’un accident de cotxe el van allunyar dels pavellons. Això va provocar que guanyés 10 quilos i, evidentment, perdés molta capacitat competitiva. I els resultats en són una clara prova: de 6 ors al 1992 a només 4 bronzes al 1996.
El bielorús es va retirar al 1997 amb un total de 49 medalles aconseguides entre Jocs Olímpics (10), Mundials (23) i Europeus (16). Al final, la seva erupció a Barcelona no va tenir més recorregut i qualsevol victòria que va aconseguir no va ser equiparable a la del 1992. Qualsevol de les versions que va mostrar als pavellons era un miratge del que va arribar a ser al Palau Sant Jordi.