No n’hi ha prou amb onze jugadors bons per aconseguir títols: les competicions les guanyen les plantilles. Arribar a final de temporada amb una bona condició física ha deixat de ser una possibilitat per convertir-se en una necessitat, i termes com ‘rotacions’ o ‘fons d’armari’ han cobrat importància a l’entorn dels equips que pretenen fer-se amb el màxim de copes possible.

Després del fatídic mes d’abril de 2016, quan el Barça va caure eliminat als quarts de final de la Champions i va encadenar tres derrotes consecutives a la Lliga que van tacar un any per emmarcar, Robert Fernández va respondre a la petició de Luis Enrique de construir-li el millor equip des que era entrenador culer. Segons el tècnic asturià, ho va aconseguir, i li ho ha recompensat amb moltes més rotacions de les que havia fet en els dos anteriors cursos.

La consolidació de Ter Stegen

A la porteria, però, aquest fenomen no ha tingut transcendència. Ter Stegen va seguir al Barça amb la condició de ser el porter titular del primer equip i això va provocar, en primer lloc, la marxa de Claudio Bravo al Manchester City, i, després, una enorme presència del porter alemany a l’onze blaugrana.

L’exjugador del Borussia Mönchengladbach ha jugat 4.140 minuts dels 5.130 que ha disputat el seu conjunt, és a dir, la seva participació ha superat el 80%. Cillessen només ha jugat la Copa, un partit de Lliga i un altre de Champions, mentre que Masip ha vist tots els partits oficials des de la banqueta o la graderia, fet que ha revifat el debat del tercer porter a les oficines del Camp Nou.

El trident no es negocia

Els altres jugadors amb més minuts acumulats durant la temporada 2016/17 han estat, per aquest ordre, Leo Messi (4.270), Luis Suárez (4.209) i Neymar (3.969). La MSN ha estat el principal argument futbolístic en l’última etapa de Luis Enrique i els tres jugadors només han deixat de jugar quan han tingut problemes físics o han patit una sanció. En algun moment puntual, Rafinha (1.571), Paco Alcácer (1.303) i Arda Turan (1.682) els han permès descansar, però les rotacions a la davantera han tornat a ser poc habituals.

Tot i així, el cert és que tant Suárez com Neymar han vist reduïts els seus minuts de joc i, a més, el brasiler ha baixat dels 4.000 minuts per primer cop en els últims tres anys. Per contra, Leo Messi ha augmentat la seva participació respecte l’anterior curs. 

Les dues altres posicions sense recanvi han estat les de Sergio Busquets i Sergi Roberto. En el primer cas, perquè els jugadors que l’han substituït (André Gomes, Mascherano i Rakitic) no han estat al nivell requerit; a la posició de lateral dret, la greu lesió d’Aleix Vidal i la poca confiança en Palencia ha deixat al de Reus com a única opció. Prova d’això és que Luis Enrique ha hagut d’apostar en diferents moments de la temporada per una formació diferent (el 3-4-3) o ha estat obligat a recórrer a André Gomes com a solució momentània.

Umtiti, el fitxatge més rendible

Els números no enganyen. El defensa francès ha trepitjat amb força la gespa del Camp Nou i ha estat, per sobre de Piqué (3.474) i Mascherano (2.851), el central amb més presència a l’onze (3.637). L’exjugador del Lió, que té només 23 anys, s’ha erigit com una peça clau en el present i futur blaugrana, fet pel qual ha estat el fitxatge amb més bona relació qualitat/preu.

André Gomes (2.542) i Digne (1.727) també han tingut un bon percentatge de minuts, i  més tenint en compte del segon que el sistema de tres defenses no el va beneficiar. El lateral esquerre ha donat descans a Jordi Alba i la competència entre ambdós ha provocat que el nivell d’un i altre hagi millorat força. Denis Suárez, Alcácer i Cillessen han estat, de les noves incorporacions, els que menys oportunitats han tingut.

Un dels grans perjudicats de l’ús del fons d’armari ha estat Andrés Iniesta (2.253). El manxec, que portava moltes temporades jugant entre 2.900 i més de 4.000 minuts, ha registrat el pitjor percentatge de minuts dels últims 12 anys. El ‘8’ del Barça no jugava menys del que ha jugat aquesta temporada des de la 2004/05, fet que ha posat en dubte el seu paper a l’entitat culer.

Valverde, poc acostumat a les rotacions

El nou tècnic blaugrana no es caracteritza per estar familiaritzat amb les rotacions. Tot i que és cert que els equips que ha entrenat no comptaven amb plantilles tan profundes com la que entrenarà ara, l’extremeny no s’ha mostrat massa afí a introduir variants a la seva alineació.

I és que, en el 4-2-3-1 que ha utilitzat durant l’últim any a l’Athletic Club, tots els jugadors de camp titulars menys De Marcos (2.591) han superat els 3.000 minuts. Yeray, Aymeric Laporte, Balenziaga, San José, Beñat, Iñaki Williams, Raúl García, Iker Muniaín i Aduriz no han tingut substitut i jugadors com Bóveda, Lekue, o Susaeta no han comptat amb suficient continuïtat. Tot i això, gairebé sempre ha esgotat els tres canvis per matx.

On sí que ha anat alternant futbolistes ha estat a la porteria. Iraizoz (2.034) i Kepa (2.016) han tingut una participació similar del voltant del 50%, mentre que Iago Herrerín (450) ha completat els minuts restants. Valverde haurà de modificar els seus hàbits si pretén adaptar-se al Barça en termes de gestió de vestuari; que sàpiga utilitzar tota la plantilla que té determinarà els seus èxits com a entrenador blaugrana.