Els tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA) han donat suport a la denúncia de l'Agència Tributària (AEAT) a la Fiscalia per presumptes delictes del jugador portuguès del Reial Madrid Cristiano Ronaldo contra la Hisenda Pública per l'impost sobre la renda de no residents (IRNR) del 2011 i delictes fiscals agreujats del 2012 i 2013.

En un comunicat enviat a EFE, també "lamenten la demora de l'AEAT a remetre aquesta denúncia sobre un assumpte tan complex a la Fiscalia, que haurà de formular la seva querella abans del 30 de juny per evitar que prescrigui penalment el presumpte delicte comès en l'IRNR del 2011".

Després que diversos mitjans de comunicació informessin de la denúncia d'Hisenda a la Fiscalia perquè Cristiano va poder haver defraudat vuit milions d'euros dels seus drets d'imatge entre 2011 i 2014, encara que aquell últim any va pagar a Hisenda prop de sis milions, els tècnics van indicar que el portuguès va poder incórrer en un delicte fiscal el 2011 i en uns altres dos delictes fiscals agreujats el 2012 i el 2013, ja que les quotes presumptament defraudades superen els 600.000 euros.

"Aquests dos delictes comporten penes de presó de dos a sis anys per cada un d'ells, el que implicaria la petició de l'Advocacia de l'Estat d'una pena mínima total de cinc anys", han precisat.

No obstant això, han aclarit que el jutge podria aplicar l'atenuant "molt qualificat de regularització extemporània introduïda en el Codi Penal el 2013 i reduir la pena a la meitat o a la quarta part de cada delicte si el jugador reconeix els fets i paga les quotes defraudades, els interessos i les multes en el termini màxim de dos mesos des de la citació judicial com a investigat".

"Si el jutge reduís les penes a la quarta part, la pena de presó total quedaria en 15 mesos, per la qual cosa en mancar d'antecedents es podria acordar que no entri a la presó, mentre no sigui condemnat en el temps de la pena suspesa", ha indicat el GESTHA.

El col·lectiu de tècnics també ha considerat que els assessors fiscals de Cristiano Ronaldo haurien de ser investigats "per cooperadors necessaris en els presumptes delictes fiscals, especialment després de conèixer-se les revelacions de Football Leaks, que alertaven sobre els correus electrònics que es van creuar els advocats del jugador i els del representant".

Gestha també ha denunciat que l'anomenada Llei Beckham facilités "l'elusió d'un futbolista que havia firmat un contracte abans de final del 2009, com és el cas de CR7", i va recordar que aquesta normativa permetia tributar per l'IRNR a un tipus fix del 24% durant 2010 (quan s'efectua el canvi de residència fiscal a Espanya) i durant els cinc períodes següents, del 2011 al 2015.

Aquella llei (vigent del 2004 al 2009) atorgava altres privilegis fiscals extraordinaris, com no tributar per la renda mundial com qualsevol resident o no estar obligat a presentar la declaració de béns a l'estranger, segons criteri de la Direcció General de Tributs, per la qual cosa Cristiano va declarar que obtenia a Espanya 14,9 milions, el 20% dels 74,8 milions d'ingressos publicitaris que es van xifrar entre 2009 i 2014.

"Hisenda entén que uns altres 32 milions d'euros que va obtenir el jugador en aquests tres anys són ingressos obtinguts realment dins d'Espanya, per la qual cosa reclama aquests 8 milions de quotes presumptament defraudades entre 2011 i 2013", han explicat.

El comunicat de GESTHA recorda que durant la inspecció el portuguès va presentar de forma voluntària la declaració del model 720 que va informar dels seus béns a l'estranger valorats en 203 milions d'euros.

GESTHA denuncia també que en casos de grans fraus comesos per artistes, esportistes o entrenadors es limita la investigació a només un impost en un màxim de tres anys, que permet que aquestes persones puguin veure reduïda la seva condemna de presó per sota de 24 mesos, a diferència d'altres persones anònimes a les quals s'investiguen més exercicis o més impostos.

Els tècnics reiteren finalment la seva petició al director de l'AEAT, Santiago Menéndez, perquè doni explicacions al Congrés sobre aspectes com el criteri per enviar o no a Fiscalia els supòsits de grans fraus "comesos per esportistes o entrenadors" i el motiu pel qual no s'augmenten les seves competències per investigar a "un nombre més gran de persones amb enormes patrimonis i rendes".