Sergi Roberto s’ha guanyat a pols un lloc a l’onze titular del Barça. La seva trajectòria al club és el millor exemple per als joves que des de les habitacions de la Ciutat Esportiva somien a jugar algun dia al Camp Nou. La tenacitat i la persistència han tingut premi. Roberto ha sabut reinventar-se per brillar en una posició nova per a ell: el lateral dret. 

Projecció estancada

Els inicis del futbolista de Reus al futbol base blaugrana van ser esperançadors. El Barça el va convèncer per deixar el Nàstic de Tarragona i formar part del Cadet B l’any 2006. Jugant d’interior, amb un estil similar al d’Andrés Iniesta, Roberto es va convertir en titular indiscutible. Cremava etapes al mateix temps que cridava l’atenció.

El futbolista nascut a Reus no va tardar a picar a la porta del filial. Ho va fer sent juvenil, amb només 18 anys. L’aleshores entrenador del Barça B era Luis Enrique i va apostar per Roberto per donar continuïtat a un dels jugadors amb més projecció del futbol base. Des de la directiva es volia cuidar i polir el que havia de ser un dels relleus generacionals al mig del camp. Se’l veia com el guardià de l’estil.

Sergi Roberto passa a ser jugador del filial a tots els efectes el 2010. El mateix any ja debuta amb el primer equip al Camp Nou, de la mà de Pep Guardiola. La gran promesa ja era una realitat. Convertit en peça indiscutible al B, Roberto ho jugava tot, al mig del camp.

Luis Enrique va deixar el filial i va arribar Eusebio Sacristán. El canvi d’entrenador va venir acompanyat dels dies més grisos de Sergi Roberto. El futbolista va veure com la seva progressió s’estancava. Seguia jugant però no ho feia amb l’atreviment de sempre. Era la peça més important de l’equip però no trobava la seva millor versió. Tot i això, el Barça va decidir seguir confiant en ell i li va renovar el contracte, convertint-lo en jugador del primer equip a tots els efectes.

Era la temporada 2013/14 i Roberto aterrava al Camp Nou al mateix temps que el Tata Martino. Amb l’entrenador argentí, el reusenc estaria destinat a una segona línia, allunyat del focus mediàtic i amb protagonisme testimonial. Martino no confiava en la cantera i no va voler arriscar amb un equip que el va sobrepassar.

Amb l’arribada de Luis Enrique al primer equip es podia esperar que el paper de Roberto canviés perquè l’asturià va ser un dels seus grans valedors al filial. Però no va ser així. Roberto va seguir combinant la banqueta amb la graderia. La ferotge competència en mig del camp li limitava la progressió. Es va començar a especular amb una cessió per tenir els minuts que se li negaven a Barcelona però la intenció del reusenc sempre havia estat jugar i triomfar amb el Barça.

El punt d'inflexió de San Mamés

La tossudesa va tenir premi de la manera més inesperada. Condicionat per la sanció de la FIFA, el Barça no va poder fitxar en dues finestres i Luis Enrique va buscar un nou paper a Sergi Roberto. La lesió de Dani Alves en un partit contra l’Athletic a San Mamés. El nivell de Roberto, tant en atac com en defensa, va fer oblidar Alves i li va obrir les portes de la titularitat.

El reusenc havia aconseguit revertir la situació a base d’esforç i compromís. Luis Enrique premia la tenacitat i li dóna molts minuts de qualitat. Contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu, es doctora jugant a la banda dreta i sent decisiu en el 0-4.

Els companys se’l creuen i es guanya el respecte a còpia d’encadenar grans actuacions. Des del lateral dret, Roberto explota les seves condicions físiques i és un recurs en atac, aliat del mig del camp quan la possessió és del Barça. 

Temporada Partits jugats Titular Minuts
2010/11 3 1 116
2011/12 4 3 319
2012/13 5 4 331
2013/14 27 8 937
2014/15 18 8 921
2015/16 49 31 2814
2016/17 4 4 360

Dades extretes de BDFutbol 

Exhibició contra l’Sporting

Sergi Roberto va ser el més destacat dels 13 futbolistes del Barça que van participar en la golejada contra l’Sporting (0-5). Roberto va regalar el segon gol a Rafinha i el quart a Arda Turan. Dues assistències més a la col·lecció i ja en suma quatre aquesta temporada. A finals de setembre, el reusenc ja ha igualat el nombre de passades de gol d'Alves durant la temporada passada.

No té competència per la incompareixença d’Aleix Vidal. El nou lateral blaugrana s’ha colat en l'onze de gala al mateix temps que es guanyava l’admiració de l’exigent afició blaugrana. Un producte del planter que ha sabut reinventar-se per assolir l’objectiu de triomfar a Can Barça. I és que com diu Luis Enrique, no hi ha millor lateral dret per al Barça que Sergi Roberto.