La gesta contra el París Saint-Germain, ara fa poc més d’una setmana, va venir acompanyada d’un bitllet pels quarts de final de la Champions. El Barça estarà present al sorteig d’aquest divendres (12:00 hores) per desè any consecutiu. Una dada que dimensiona la regularitat de l’equip en l’última dècada. Sempre entre els vuit millors d’Europa, els blaugrana buscaran deixar enrere el record de la temporada passada, quan van caure contra l’Atlètic de Madrid a la mateixa ronda.

Aquesta temporada, el sorteig reunirà set aspirants a campió i una sorpresa. El Leicester City anglès, vigent campió de la Premier League i immers en la lluita per evitar el descens, va aconseguir eliminar contra pronòstic el Sevilla. Aquests són els possibles rivals d’un Barça que entra en la recta final per aixecar la sisena Champions.

Reial Madrid

Actual campió de la competició. El rival que el Barça no vol veure ni en pintura. Els blancs són a quarts de final després de superar amb comoditat l’eliminatòria contra el Nàpols. A la fase de grups, el Madrid va tenir més problemes i va acabar segon, per darrere del Borussia Dortmund.

Un Barça-Madrid a la Champions en ple mes d’abril s’ajuntaria amb el partit de Lliga al Santiago Bernabéu. Tres clàssics concentrats que definirien el futur en dues competicions i deixarien molt tocat el perdedor. Seria la reedició de les semifinals de la temporada 2010/11. No apte per a cardíacs.

Bayern de Munic

Una assegurança a aquestes altures de la competició. L’eliminatòria de vuitens va servir perquè presentés candidatura a jugar la final de Cardiff. Els bavaresos van superar l’Arsenal per un resultat global de 10-2, evidenciant les diferències entre la classe alta i les elits europees.

 

Bayern Munic Arsenal EFE
EFE

Carlo Ancelotti és un autèntic especialista de la competició. Ha guanyat tres Champions (dues amb el Milan i una amb el Madrid). El tècnic italià ha necessitat temps per adaptar-se al club i l’equip però el Bayern arriba al tram decisiu en el millor moment de la temporada. Ensenyant múscul cada cap de setmana, s'ha convertit en l’actual líder de la Bundesliga. Significaria el retorn de Thiago Alcántara al Camp Nou.

Juventus

Un gran que ha recuperat la lluentor del passat. Rival dels blaugrana a la final de Berlín 2015, la Juventus recull els fruits d’una gestió modèlica de club. Encadena cinc títols de Lliga i està ben a prop de guanyar el sisè.  Massimiliano Allegri, el seu entrenador, ha aconseguit aixecar un bloc que se sustenta gràcies a la fiabilitat defensiva.

El fitxatge de Gonzalo Higuaín i la irrupció de Paulo Dybala fan que l’equip tingui recursos suficients per plantar cara a qualsevol rival. Dani Alves, vell conegut de l’afició culer, és l’amo del lateral dret.

Atlètic de Madrid

Esperit de revenja. Els matalassers van eliminar el Barça la temporada passada per acabar caient a la final contra el Reial Madrid. És el quart any que Diego Simeone aconsegueix situar l’equip entre els vuit millors d’Europa. L’Atlètic, per mèrits propis, ja és un membre de l’elit.

Antoine Griezmann és la seva gran figura. Tot i que aquesta versió de l’Atlètic és menys fiable que les anteriors, el club ha crescut amb reforços d’altura. Luis Enrique ja ha demostrat que li té presa la mesura però els matalassers guanyen perillositat en eliminatòries directes. Un exemple, les semifinals de Copa on el Barça va acabar demanant l’hora al Camp nou.

Borussia Dortmund

L’altre equip alemany del sorteig. El Dortmund combina joventuts, vistositat i rendiment. Despenjat a la lliga alemanya, tercer a quinze punts del líder, centrarà els seus esforços en arribar el més lluny possible a la Champions. Pel record, la final 2012/13 que va perdre contra el Bayern (1-2).

Thomas Tuchel, entrenador innovador, ha aconseguit retornar-li a l’equip el ritme vertiginós amb què es va guanyar els elogis de mig món quan Jürgen Klopp era a la banqueta. S’ha classificat pels quarts de final després de remuntar contra el Benfica. Marc Bartra, exjugador del Barça, ja és el central titular en el seu primer any a Dortmund.

Mònaco

Sorpresa per nom però no per rendiment. El Mònaco és el líder de la Ligue One, amb tres punts de marge sobre el segon, el totpoderós PSG. Això ja és un indicador del tros de temporada que estan fent els del principat. A Europa no és diferent.

 

Monaco victoria Manchester City EFE
EFE

Van passar a quarts com a primers de grup però la mala fortuna els va emparellar amb un dels millors segons, el Manchester City de Pep Guardiola. L’eliminatòria semblava desigualada pel que fa a potencial econòmic però el Mònaco va aconseguir donar-li la volta al 5-3 de l’anada. Una lliçó d’ambició fonamentada en jugadors joves, amb ganes de reivindicar-se. Sobretot un: Kylian Mbappé, un davanter francès de 18 anys que ho té tot per convertir-se en una estrella.

Leicester City

El rival que tothom vol. Sense Claudio Ranieri, acomiadat per mals resultats tot i fer-lo campió, el Leicester ha perdut part de la màgia que el va perseguir durant una temporada pel record. Ranieri va aconseguir guanyar la Premier League amb un equip que tenia l’objectiu d’assolir la permanència. Una proesa sense precedents al futbol anglès.

Ara, però, la història és diferent: lluitant per sobreviure a la Premier i amb la Champions com a gran al·licient per salvar la temporada. Amb Craig Shakespeare a la banqueta, els anglesos han recuperat el camí de la victòria, eliminant el Sevilla gràcies a la falta d’encert dels andalusos.