El Barça ha tornat a jugar sense Messi i l'equip ha tornat a estar sense brillantor. Però ha tornat a guanyar. En un camp difícil, que defensava una imbatibilitat a casa de molts partits, l'equip de Luis Enrique ha pintat un nou triomf a domicili amb més mat que no pas vernís. I en l'elaboració d'aquesta nova victòria, que el situa com a líder indiscutible del seu grup, hi ha destacat Neymar sense ser l'exquisit futbolista de tardes més esplèndides.

La motivació dels xiulets

Neymar és la mena de jugador que no agrada a l'aficionat rival, i així ho ha demostrat el públic de Mönchengladbach. L'han xiulat des del principi, potser perquè va ser el botxí dels alemanys en els últims Jocs Olímpics, o potser perquè de la mateixa manera que ell intenta trasbalsar l'adversari, la grada busca desconcentrar-lo cada vegada que toca una pilota. Però a ell li va aquest rotllo. El motiva.

Allò bo que té Neymar per a mi és que sempre intenta divertir-se i treure un "oh" de la tribuna. És dels pocs jugadors que avui dia arrisca el físic, que busca el driblatge, el luxe, l'espectacularitat, però que, alhora, és un futbolista disciplinat, que obeeix les ordres tàctiques de l'entrenador.

En aquest intent de fer coses que cap altre futbolista no fa, Neymar de vegades voreja el ridícul. Una bicicleta que no surt és matèria de riure en aquest públic que el xiula amb tanta força com tremola quan té la pilota.

Un futbolista que dóna la cara

Davant del Borussia i l'Sporting, Neymar ha acceptat la responsabilitat de ser l'home que ha de conduir l'equip quan no hi és Messi. I no s'ha amagat. No ha eludit aquest paper. Ha après a defensar, a reforçar la defensa, a lluitar amb el rival, i el millor és que l'equip ho busca, i, a més, ho troba.

Davant els alemanys, Neymar, que insisteixo no ha brillat, ha posat el passi del gol de l'empat quan ha descobert el desmarcatge de Arda Turan; i ha llançat el córner en jugada estudiada que Luis Suárez ha rematat des de fora de l'àrea, i que Piqué ha rematat el regal del porter per materialitzar el triomf blaugrana.

Però a la primera part, Neymar havia habilitat Suárez perquè demostrés la seva fama de killer amb una pilota que ha passat entre les cames de sis adversaris. Però Suárez aquesta vegada no ha afusellat el porter sinó que ha volgut servir el gol a Alcácer, ja que segurament no esperava tanta generositat per part de l'uruguaià.

Neymar, de contextura fràgil, ha après a lluitar com Suárez, però, sobretot, és un jugador d'equip, dels que li agrada a Luis Enrique.