Ha mort Agustí Montal Costa als 82 anys. Va ser president del FC Barcelona entre 1969 i 1977 i un dels responsables del fitxatge de Johan Cruyff com a jugador l'any 1973.
Nascut a Barcelona el 1934 i fill del també president del Barça Agustí Montal Galobart, va arribar a la presidència del club a finals dels anys seixanta quan ja formava part de la junta de Narcís de Carreras com a vicepresident. Aleshores va guanyar unes ajustades eleccions per només 14 vots, superant Pere Baret.
Un fitxatge per a la història
La seva acció més recordada al club va ser el fitxatge del futbolista holandès Johan Cruyff, amb qui els blaugrana van guanyar la lliga 1973-74. També sota el seu mandat (del 1969 al 1977) es va celebrar el 75è aniversari de la fundació de l'entitat, en el context del qual es va estrenar l’actual himne i es van inaugurar, el 1971, el Palau Blaugrana i la Pista de Gel.
Ell va fer recuperar el nom original del club, FC Barcelona en comptes de CF Barcelona, i va tenir una línia d'actuació clarament catalanista durant l'època franquista. I a més de Cruyff, va fitxar jugadors que ja són part de la llarga història blaugrana com Johan Neeskens i Hugo Sotil.
Esportivament, amb el seu mandat el Barça va tornar a guanyar una Lliga després de 14 anys sense fer-ho, i durant el seu període també va aconseguir aixecar una Copa del Rei. Tot i això, sempre quedarà al record dels culers la golejada al Reial Madrid al Santiago Bernabéu per 0-5 en la temporada 73-74.
Impuls catalanista
Durant el seu mandat es va impulsar el lema catalanista "El Barça és més que un Club" i va reintroduir la llengua catalana en serveis com el butlletí, el carnet de soci i la megafonia. El 1977 va dimitir i després de l'interinatge del vicepresident Raimon Carrasco i Azemar, a les eleccions de 1978 fou escollit president del club Josep Lluís Núñez.
L'esperit transgressor de l'expresident també va tenir conseqüències en el futbol femení. I és que Montal va autoritzar la celebració del primer partit d'un equip femení al Camp Nou, tot i que aquest conjunt va rebre el nom de Selecció Ciutat de Barcelona (que posteriorment es va convertir en la Penya Femenina Barcelonista) i no va vestir els colors del Barça.
A les eleccions espanyoles de 1982 fou candidat a senador per Barcelona a les llistes de Convergència i Unió, sense sortir escollit. També va ser conseller secretari de La Caixa i de Gas Natural. El 2004 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi.