En tot l'angle, per on només hi ha teranyines, pel costat del porter, Leo Messi va tornar a salvar el Barça d'una derrota. L'argentí, que hauria de ser elegit dilluns com the best ('el millor del món'), va agafar la pilota, la va col·locar i la va posar allà on l'extraordinari Asenjo no va poder fer més que mirar com entrava a la seva porteria. Va ser el gol de l'empat del Barça contra el Vila-real en l'últim sospir. No mereixia perdre l'equip blaugrana. Va jugar per guanyar, però no va estar encertat.

Estadi de la Ceràmica. Així ha estat rebatejat el Madrigal, el camp del Vila-real on el Barça només va poder aconseguir un punt, que l'allunya més del lideratge del Madrid. Però més que ceràmica el Barça es va trobar amb una barrera d'acer. Un transformer inexpugnable, que va respondre a l'estadística de pertànyer a l'equip menys golejat del campionat (11). Per molt que el Barça ho va intentar va quedar tallat per la defensa groga. Va voler definir com un campió i gairebé acaba amb fama de no saber ni trencar un plat.

Si hagués estat efectiu i la ceràmica hagués estat de terrissa, fang o porcellana, el Barça hauria fet miques l'art de la ceràmica castellonenca. Però no. Allò semblava d'un altre material. L'equip català va provar-ho per totes les bandes, igual que el Govern intenta tirar endavant el referèndum per la independència. Però semblava xocar amb el Constitucional en persona. La defensa groga ho rebutjava tot.

Trencar la terrissa

El Barça va sortir amb ganes de trencar tota aquesta terrissa, de trencar la porcellana com més aviat millor, de dissoldre el fang per totes les vies. Però res. En aquesta ocasió ningú no pot retreure que els blaugrana van jugar els primers minuts sense motivació. MessiIniesta, Neymar, principalment, tota la defensa i el mig camp van buscar definir aviat mentre que Suárez semblava incomprensiblement perdut enmig de tant atac.

El Barça s’hi va obstinar, però no va trobar el camí. Va dominar, però no va tancar el joc. Va tenir la iniciativa, però es va quedar en les idees. Va gaudir d'oportunitats, però es va trobar un gran porter com Asenjo i una defensa hermètica. I quan va descuidar l'esquena, el brasiler Pato va saber veure l'italià Sansone, que va doblegar Ter Stegen.

La bona defensa del Vila-real va acabar convertint un campió com el Barça en un equip impotent, que semblava incapaç de marcar un gol al menys golejat fins que Messi, sempre incisiu, va connectar la pilota a la seva xarxa. L'argentí va buscar definir, va agafar les regnes de l’equip, va adquirir la responsabilitat, un pal va rebutjar l'empat, però just abans del final va trobar la contrasenya per trencar la ceràmica.

Neymar va tenir les seves oportunitats, però el brasiler no està inspirat per al gol. I Suárez no va trobar el lloc ni el moment de rematar com el caçador que és.

Els resultats sempre  manen i són els que influeixen en les crítiques. Si el Barça no guanya pot ser que algú recordi l'ADN i tot el que recorda temps passats. Encara que jugui bé, com contra el Vila-real, que va ser un dels seus millors partits, en què va merèixer el triomf.

Hi haurà qui farà titulars d'"adéu a la Lliga", però a aquests mateixos caldrà recordar-los que Cruyff sempre deia que ningú no guanya el títol de Lliga al gener. Una gran veritat, com tantes d’altres del profeta.

A l'equip li falta efectivitat, però l'essència la manté. I l'esperança, ja se sap que és l'últim que es perd, especialment quan es tracta d'un campionat llarg, com la Lliga. I, especialment, quan es té Leo Messi.

Els gols

1-0 Sansone 49'

1-1 Messi 89'