Una altra copa i en van 29. Un altre títol per afegir als èxits d'un Barça que afortunadament no s'encomana de l'odi i de la set de revenja que destil·len alguns exdirectius i una part del periodisme que escriu amb rancor i que sembla que desitgi la derrota de l'equip per atiar el foc d'una guerra que divideix al barcelonisme. Un altre trofeu per a Leo Messi, l'artífex principal d'aquest Barça triomfador dels últims anys, que per sort és immune a la infecció d'una Espanya que l'ha volgut veure a la presó, i que cada vegada que juga a Madrid sembla ser un català independentista que ensenya els colors del seu Barça, besa l'escut del seu equip, igual que els aficionats blaugrana fan onejar les senyeres. Per a Messi, Madrid és un desafiament encara que el rival no sigui de la mateixa capital d'Espanya. Madrid, a Messi, el posa bé. I és on més somriures provoca al barcelonisme.

Contra llamps i trons

Que gran aquest equip de Luis Enrique, invulnerable a les lluites intestines del seu entorn i al rancor que bull entre alguns dels seus aspirants al poder. Quants sentiments bonics destil·la aquest equip famolenc de conquestes malgrat ser un conquistador nat. Quanta passió emana aquest club, el qual alguns desitjarien veure'l autodestruint-se, i que és capaç d'escapar-se dels trons i llamps que li cauen al cap.

Messi ha emergit una vegada més com a líder i patró d'aquest Barça per conduir-lo a un nou títol davant d'un Alabès que ha donat la cara, ha posat la cama i ha mantingut el tipus tot el partit. Però Messi és molt Messi. Per alguna cosa és el millor jugador del món. Si algú havia de marcar el primer gol era ell. Havia passat mitja hora. L'Alabès havia espantat el Barça amb un tret al pal d'Ibai Gómez que s'ha passejat per la línia de gol sense èxit. I ha estat llavors quan Leo ha demanat la pilota i ha anat a la recerca d'un soci com Neymar per fer una paret i rematar com només l'argentí sol fer-ho. Allà, cap al costat dret del porter, on no arriba mai malgrat una gran estirada.

Però l'Alabès somiava amb aquesta final. Era la seva ocasió per tornar a viure en la glòria. I tres minuts més tard ha empatat gràcies a un golàs de Theo Hernández, lateral que acaba de fitxar el Madrid, en el llançament d'una falta directa.

Tanmateix, el Barça ha trobat el 2-1 quan el rellotge cridava al descans. Messi ha estat present novament. Ha rebut la pilota de Neymar i ha vist André Gomes completament sol per la dreta, que havia entrat als 10 minuts per lesió de Mascherano. El portuguès ha centrat, Alcácer no ha pogut rematar i Neymar ha empès la pilota a la boca de la porteria.

El Barça no ha esperat el descans per decidir el partit. En el temps afegit, una altra vegada Messi s'inventa una passada entre les cames de tres defensors de l'equip vitorià que rep Alcácer per matar el partit i deixar definit el rei de copes.

Messi, Messi, Messi

La victòria és un premi just a un Barça que ha estat a totes les lluites, que com va explicar fa uns dies Xavier Bosch no ha estat tan irregular com el pinten. El títol de Copa és un gran colofó per a l'etapa d'entrenador de Luis Enrique, que conclou amb 9 títols en tres temporades. La Copa és una corona per a aquests aficionats incansables que han ovacionat aquests jugadors i aquest cos tècnic fins i tot en la derrota, encara que alguns hagin titllat aquesta actitud d'artificial. Un títol per continuar cridant "Barça, Barça, Barça!". Un títol per cridar una altra vegada "Campions, campions". Un títol per seguir cridant el nom del més gran: "Messi, Messi, Messi", com han fet els culers que han anat al Vicente Calderón.