El Reial Madrid hi torna a ser. Els blancs s’han classificat per a la seva tercera final de la Champions en els últims quatre anys i aspiraran a guanyar la màxima competició internacional per segon cop consecutiu després d’eliminar a l’Atlètic de Madrid. El 2 a 1 que han aconseguit els matalassers no ha estat suficient per remuntar el resultat en contra de l’anada.

El Calderón no oblida

Qui la fa, la paga. L’afició del Reial Madrid va rebre el derbi de l’anada amb un desagradable “Decidme qué se siente” que feia al·lusió a les dues finals de Champions (Milà i Lisboa) en què el Madrid es va imposar a l’Atlètic i el Calderón ha respost. Després d’una setmana moguda a les xarxes socials, des d’on el compte oficial matalasser ha anat escalfant la tornada amb publicacions acompanyades de l’etiqueta #Nolopuedenentender, els avui seguidors locals han reaccionat amb un “Orgullosos de no ser como vosotros”.

Creure-hi com a factor diferencial

La rebel·lia de les grades s’ha traduït en un aixecament al terreny de joc. L’equip de Simeone és probablement l’únic en el món que hi més creu quan més adversitats i fatalitats pateix, i els locals s’han encarregat de demostrar-ho des que Çakir ha xiulat l’inici del partit. Intensitat, força i lluita; l’equació de l’Atlètic no és negociable si aquests volen aconseguir bons resultats, i tot i que la fórmula no els promet, els aficionats prometen seguir-la siguin quines siguin les circumstàncies futbolístiques.

I, de fet, el Calderón ha arribat a somiar en una gesta increïble. Quan s’havia jugat poc més d’un quart d’hora, el marcador reflectia un 2 a 0 que acostava els matalassers a només una diana d’igualar l’eliminatòria. Saúl, de cap i en una rematada de córner, i Griezmann, des dels onze metres després d’un penal de Varane a Torres, han avançat l’Atlètic de Madrid. Creure. En això no hi ha ningú que guanyi als vermell-i-blancs.

Si tens la pilota, el rival no la té i, per tant, no et pot fer perill. El Madrid patia i no trobava l’antídot al que estava succeint, però ha fet cas d’una lògica tan obvia com efectiva per culminar la feina iniciada al Bernabéu. Amb l’esfèric, els de Zidane no s’han apropat a Oblak, però almenys han tret feina a Keylor Navas... Fins que ha aparegut Benzema.

Benzema provoca una segona part de tràmit

Si marxar de tres rivals i servir una passada de luxe a un company ja té molt mèrit, fer-ho en una tornada de semifinals encara és més transcendental. Kroos no ha pogut aprofitar la genialitat del davanter francès, però Isco no ha perdonat el refús per marcar el gol de la tranquil·litat blanca. Era el final de la primera part, però l’impacte psicològic augurava la sentència de l’eliminatòria.

Els matalassers no n’han tingut prou amb els 15 minuts de descans per refer-se del cop i el Madrid ha tingut al davant un equip desanimat. Sense l’esperança, l’Atlètic ha perdut força i competitivitat i la porteria visitant no ha patit massa inquietuds durant bona part de la represa. S’aplanava el camí cap a Cardiff per als encara actuals campions d’Europa.

Morir matant

Al Calderón no coneixen una altra cosa: es pot caure, però mai sense deixar-ho d’intentar. Els futbolistes de Simeone han tret les forces d’on no les tenien, i han estat a prop de tornar a veure porteria. Els tres gols semblaven una muntanya dura d’escalar, però de la mà de Griezmann, Gameiro i Correa han buscat, com a mínim, fer les primeres petjades del camí. Però la mala punteria en alguns casos i l’encert de Keylor en d’altres ha impedit que el marcador s’acabés movent.

Remuntada frustrada. El Reial Madrid serà a la final de Cardiff el 3 de juny i optarà a repetir títol per primera vegada des que la competició va canviar de format (1992). Al davant, però, tindrà una Juventus que, com l’Atlètic avui, promet molta guerra. Gal·les decidirà nou rei d’Europa... O no.