El Barça actual està fet a la mida i al gust de Luis Enrique Martínez, l'entrenador que va obtenir la glòria amb el triplet i que ha acabat sense creure en els seus futbolistes. L'asturià ha fet i ha desfet els últims anys un model de joc que s'ha acabat basant en el trident i les transicions. "Aquesta plantilla és la millor que tinc des que sóc al Barça", deia a principis de temporada.

Del vell Barça, el que dominava amb la possessió i tenia Xavi Hernández i Andrés Iniesta com a pilars, ja no en queda absolutament res. L'equip ja no és guanyador i els plantejaments dels partits no agraden els futbolistes. Dues maneres de veure el futbol i dos lideratges: des de la banqueta i des del camp. Però la condemna definitiva dels blaugrana va ser a Torí, de nou després de reviure el malson de París, quan Luis Enrique va assegurar, amb el 3-0 contra la Juventus: "Em costa més creure en la remuntada".

Si l'entrenador no confia en els seus futbolistes i si els futbolistes ja no creuen en els plantejaments del seu entrenador, no hi ha res a fer. Aquest Barça és un equip de ratxes i que viu de moments efímers de brillantor, però també es difumina per mostrar les seves carències.

Europa sentencia

Manchester, París i Torí. Tres viatges per Europa que han anat ferint el Barça. Impotents, nefasts i naufragant en cada gran desplaçament a la Champions League, no hi ha excusa per justificar la irregularitat.

El 2017 està sent un any desastrós. En la segona part de la temporada ja s'han vist cinc derrotes i tres empats. Aquesta és la pitjor cara d'un equip fràgil, sense nord i sense solucions. Tots els rivals europeus importants han posat contra les cordes el Barça i han fet veure la realitat amagada pels instants de màgia i els gols del trident. 

El campió i dominador del futbol italià és un dels grans d'Europa, finalista fa dues temporades contra el Barça, però rejovenit. Si els blaugrana mantenen la columna vertebral i la filosofia de l'última dècada, els italians s'han renovat en només dos anys.

La remuntada del passat 8 de març contra el PSG no es produirà contra la Juventus a no ser que aparegui el millor trident. Els italians són un equip molt sòlid que només han encaixat dos gols en nou partits aquesta temporada a la Champions i que porten 22 partits consecutius sense perdre a Europa.

Sense veure el nord

Luis Enrique ha perdut el rumb de l'equip i els naufragis ja són una constant en un equip que fa temps que ha deixat de confiar en el seu entrenador. Esgotat de tot, Luis Enrique va anunciar que deixarà el vaixell a final de temporada, però sembla que ho farà per la popa.

El plantejament mostrat a Torí el va acabar desamarrant dels seus jugadors. El 3-4-3 amb Mathieu de recurs defensiu, Mascherano de migcentre, Rakitic de punta del rombe i Messi apartat a la banda no va ser la millor solució per reanimar un equip que pateix en defensa i que no sap fer arribar les pilotes al trident. Si la teva arma és que els tres bèsties que tens a dalt maregin el rival, no pot ser que no els facis participar en el joc i els deixis perduts a alta mar.

Tot plegat també s'afegeix a la pitjor versió dels futbolistes i el desànim generat per la frustració de veure que tàcticament no hi ha solucions. La intensitat aplicada sobre el camp de batalla també és un capítol a part a revisar. Exhibint la millor posada en escena contra el Sevilla, a Torí no hi va haver rumb marcat. Intensitat inexistent i es van abaixar els braços abans d'hora. Veure els jugadors capcots durant el partit i amb la mirada perduda van acabar de desmoralitzar un equip que tornava a anar camí a la deriva.

Si mitja Lliga es va perdre a Màlaga i tres quarts de Champions a Torí, la Copa del Rei serà un gran títol si l'equip encara el desitja. El model Luis Enrique és caduc i ja està en els seus últims moments de vida. El Barça ha caigut, necessita una revolució i sembla que aquesta temporada no arribarà.