El Barça ha tornat a demostrar que no passa pel seu millor moment però que té en Leo Messi el seu millor aliat. Un altre gran partit del davanter argentí, amb dos gols i una assistència, estaborneix una Reial Societat que ha tingut opcions de puntuar fins l'últim minut (3-2). L'equip, fràgil en defensa, necessita millorar -molt- si vol lluitar contra la Juventus a la Champions League i el Reial Madrid a la Lliga. Però amb Messsi no hi ha impossibles.
Tornada a casa
Parlava el Camp Nou. Després del desastre de Torí i l’ensopegada a Màlaga, l’estadi es retrobava amb l’equip. Luis Enrique era coherent amb el seu discurs i només reservava Andrés Iniesta dels teòrics titulars. Tot i que les absències del capità han passat de ser excepció a convertir-se, pràcticament, en una norma. André Gomes tornava al mig i Paco Alcácer era l’elegit per fer de Neymar. També tornava el 4-3-3.
L’equip es jugava molt més que tres punts. I és que el futbol és un joc de sensacions. El tòpic cobrava més força que mai en un dia com avui, previ al segon intent consecutiu de remuntada a Europa. Guanyar bé contra un rival d’entitat com els guipuscoans era la millor manera d’afrontar la tornada dels quarts de final de la Champions contra la Juventus.
Sempre Messi
La Reial Societat ha ratificat al Camp Nou la seva condició de revelació de la Lliga. En plena lluita per entrar a Europa, els d’Eusebio Sacristán no s’han arrugat, anant a buscar el Barça a camp contrari i prenent-li la pilota. Gerard Piqué ha refusat sobre la mateixa línia de gol la primera ocasió dels visitants. I el Barça constatava que hauria de suar per tirar el partit endavant.
Davant qualsevol dubte, l'equip sempre juga la carta de Leo Messi. Avui, Messi ha tornat a ser el gran dinamitzador. Una passada seva entre línies cap a Alcácer ha estat el preludi del gol. El ‘10’ ha caçat una pilota morta a cinc metres de la frontal de l’àrea. Aprofitant la primera errada de marcatge de la Reial, Messi ha tingut temps per controlar i xutar. I això sempre acaba igual. 1-0.
La millor noticia pel Barça és que Messi ha transformat la impotència de Torí en motivació. Participatiu en totes les jugades, els companys el buscaven en un acte inconscient d’aferrar-se a una de les poques coses que resisteix de peu en aquesta irregular temporada. El mateix Messi, aprofitant un refús de Rulli, porter de la Reial, ha fet el 2-0 a plaer. Un dels gols més fàcils en els més de dotze anys que porta jugant al Barça.
Un mal símptoma
La Reial havia avisat en nombroses ocasions però entre Samuel Umtiti i Ter Stegen havien aconseguit tapar les vergonyes. El resultat era del tot injust amb l’atreviment i el futbol dels d’Eusebio. Una jugada d’Íñigo Martínez, quan ho tenia tot gairebé perdut, ha acabat amb un xut creuat que Umtiti ha convertit en el 2-1. En la menys clara de totes, la Reial trobava el premi gros.
La poca fiabilitat defensiva del Barça no sorprèn. I menys a aquestes altures de temporada. L’equip encaixa gols amb facilitat però el pes del trident acostuma a desnivellar la balança. En la jugada següent al gol d’Íñigo, Messi ha trobat Alcácer a la carrera perquè aquest demostrés un dels seus grans recursos: la definició. Amb dos tocs, l’avui extrem del Barça ha fet el 3-1.
La reacció del Barça semblava deixar el partit en el mateix punt. Però aquesta Reial està plenament preparada per assumir l’intercanvi de cops. Willian José ha convertit una pilota sense perill al mig del camp blaugrana en una passada a l’esquena dels centrals, al peu de Xabi Prieto. El capità de la Reial, sense deixar-la caure, ha superat Ter Stegen amb l’interior del peu. Una definició plena de classe. Tres gols en tres minuts.
Jugar amb foc
La segona part ha deixat el Barça encara més exposat. El desgast físic de la Champions ha condicionat l’equip davant d’una Reial Societat amb una marxa més. Els guipuscoans tenien més la pilota, amb possessions més llargues, obligant el Barça a perseguir ombres. Luis Enrique ha volgut influir en la tendència amb un canvi. André Gomes, una altra vegada xiulat, ha deixat el seu lloc a Iniesta. L’equip havia de defensar-se amb la pilota.
L’entrada d’Iniesta no ha tingut efecte i el partit s’ha seguit jugant al que volia la Reial. El Barça no estava còmode i no podia sortir des del darrere. El resultat, l’únic al·licient que tenia l’equip per seguir dempeus en el tram final, estava en perill. Alcácer ha rebut la seva primera ovació en el seu canvi per Denis Suárez.
Els últims minuts han servit perquè el Camp Nou fes saber a l’equip que estarà al seu costat dimecres vinent, contra la Juventus. Amb crits de “remuntarem”, l’estadi ha volgut esperonar els jugadors per intentar la segona gesta consecutiva.