Pot ser que Marc López Tarrés trenqui a plorar quan vegi que l'última pilota el convertirà en medalla d'or dels Jocs Olímpics de Rio. Un somni. Un colofó enorme a la seva carrera. Una felicitat que hagués volgut compartir amb el seu pare.

Pot ser que salti, cridi, plori, besi Rafa Nadal, es rebolqui a la pista com ho va fer el dia que va assegurar aquest èxit, sense importar-li que fos d'or o plata. Pot ser que aixequi els braços i llanci petons al cel enviant-se'ls al seu pare, Eduard, mort fa pocs anys després d'una llarga malaltia, o que busqui la seva mare, Pilar, per besar-la, per abraçar-la, per brindar-li el triomf, per dir-li aquesta medalla és teva, per explicar-li que per a ell aquest trofeu és un Grand Slam, per sentir que aquest preuat metall val igual que ser número u del món, que supera guanyar una infinitat de títols, per dir-li "mama, gràcies per parir-me".

Dedicat a pare i mare

Per repetir aquelles paraules que li va dir poc després de guanyar el seu primer partit en individual del Trofeu Godó, a les pistes del Tennis Barcelona, el seu club, quan va anar a veure-la a l'hospital on li van dir que hi anés d'urgència: "Vaig anar a veure la meva mare i em vaig trobar que li faltava una cama".

Així va ser. Pilar volia anar a Port Aventura i va perdre la cama a l'estació de Sants perquè la va atropellar el metro.

Aquesta medalla de Marc té un sabor dolç, té gust de felicitat. L'ha aconseguit amb el seu amic Rafa Nadal, el més gran tennista que ha conegut aquest esport a Espanya. Pel qual es desviu, i amb qui troba tota la confiança del món.

Casat fa poc, Marc coneix als seus 34 anys la felicitat en el tennis, encara que ell sap que s'ha guanyat l'afecte de tot el món en aquest esport per la seva simpatia i per ser un lluitador, i potser també pel seu somriure contagiós. Potser perquè mai no s'ha rendit fins a arribar a ser un medallista olímpic. Potser perquè avui sentirà que el seu pare somriu al cel i la seva mare Pilar se sentirà contenta, feliç i enormement orgullosa.

És la història de la medalla de Marc López, un culer convençut. És la seva Champions. La seva merescuda Champions. La d'un doblista que sempre va somiar fer una cosa gran. En ser medallista olímpic i, a més, amb Rafa Nadal, el seu amic.