"Un atac molt greu a la llibertat de premsa". Així qualifica la Plataforma en defensa de la Llibertat d'Informació (PDLI) la decisió del jutge de Madrid Arturo Zamarriego de prohibir al diari El Mundo la difusió de les informacions del cas Football Leaks, una investigació de dotze mitjans encapçalats pel setmanari alemany Der Spiegel, que revela les martingales de coneguts futbolistes i entrenadors per, presumptament, evadir les seves obligacions fiscals. Entre ells figuren Cristiano Ronaldo o Mesut Özil.

El jutge amenaça el director del diari, Pedro G. Cuartango, amb penes de fins a cinc anys de presó.

La interlocutòria judicial justifica la prohibició en que "emparar en aquest moment la possibilitat que es puguin divulgar als mitjans unes dades de caràcter personal, d'índole fiscal, que s'investiga si han pogut ser interceptades o apropiades il·lícitament suposaria emparar un presumpte fet delictiu".

Llibertat d'informació

La PDLI, en canvi, sosté que "els criteris d'oportunitat i interès periodístic [que] determinen la publicació [...] són prioritaris sobre qualsevulla altres". Recorda també que aquesta doctrina rau en altres decisions judicials que ponderen el conflicte de drets entre la llibertat d'informació i el dret a l'honor o a la privacitat.

La mesura cautelar ha estat sol·licitada pel despatx Senn Ferrero Asociados, que hauria assessorat Cristiano Ronaldo i altres figures del futbol en assumptes fiscals. L'advocada del diari ha recorregut la resolució.

La informació d'El Mundo prové de l'examen de més de 18 milions de documents, "molts d'ells obtinguts per duplicat o triplicat de desenes de fonts", no només de l'esmentat despatx, ha explicat el mateix diari aquest dissabte.

Per la presidenta de la PDLI, la periodista Virginia Pérez Alonso, la decisió del jutge Zamarriego és "un retrocés democràtic inacceptable en un país de la UE. De fet, de tots els països en els quals s'ha publicat #footballleaks, Espanya és l'únic en què s'ha produït un requeriment judicial així".

L'advocada Isabel Elbal ha explicat que "si la informació és veraç o s'han fet tots els esforços per contrastar la notícia, en principi no hi ha límits a la informació. Quan la informació versa sobre un personatge públic, el dret a la intimitat cedeix davant de l'interès informatiu".

Jutge 'gallet fàcil'

El jutge basa la prohibició en l'article 197.3 del Codi Penal. Per al director legal de la PDLI, Carlos Sánchez Almeida, aquest precepte no és d'aplicació en aquest cas, ja que "el mitjà de comunicació no té per què haver conegut l'origen il·lícit de la informació. En tractar-se de fets veraços i rellevants, està facultat a publicar-los sense revelar les seves fonts".

Per tant, "si no hi ha proves fefaents que el diari coneix la procedència irregular dels documents, la criminalització del mitjà i la prohibició de publicar és directament censura", rebla Almeida.

Arturo Zamarriego, el jutge que ha ordenat la cautelar, té "gallet fàcil" amb els periodistes i tendeix a desconfiar i restringir la seva activitat professional. Zamarriego és el controvertit instructor del cas del Pequeño Nicolás, en el transcurs del qual ha ordenat declarar a tres periodistes, que amb prou feines van publicar informació relacionada amb l'assumpte, i confiscar la informació dels comptes de correu electrònic dels periodistes de la productora de tv que va revelar els manejos del Pequeño Nicolás.