Quan es pregunta sobre els futbolistes que han vestit la samarreta de Barça i Madrid no es pot evitar pensar en noms com els de Luís Figo, Luis Enrique, Ronaldo, Laudrup, Prosinecki o Alfredo Di Stefano, entre d’altres. Així mateix, tot i que en menys mesura, solen aparèixer les històries de Julen Lopetegui, Albert Celades i Juan Marrero ‘Hilario’, també entre un llarg etcètera.

No obstant això, al llarg de la història de Barça i Madrid hi ha molts altres jugadors que han traït una afició per fer feliç la del màxim rival. No tots, però, han tingut la mateixa repercussió que va tenir la marxa de Figo al Reial Madrid o la de Luis Enrique al Barça. De fet, tots els que ho han fet després del portuguès han passat força desapercebuts.

Roberto Trashorras

El gallec va debutar amb el Barça un 8 d’agost de 2001 substituint, precisament, a Luis Enrique en un partit de competició europea al Camp Nou. El futbolista, però, no va acabar comptant amb minuts de forma regular i el club, presidit per Laporta, va concedir-li la carta de llibertat. El filial del Madrid va ser l’equip on va decidir anar per seguir creixent com a migcampista. I les bones actuacions allà el van permetre recalar en clubs com la UD Las Palmas o el Celta de Vigo, tot i que on més ha deixat empremta ha estat a la disciplina del Rayo Vallecano. Encara ara, a la segona divisió espanyola, el de Lugo segueix lluitant pels colors del conjunt de Vallecas.

Dani Garcia

El davanter absolut amb la selecció espanyola va realitzar l’intercanvi d’equips contrari a Trashorras. Ell va iniciar la seva carrera futbolística al Reial Madrid “B”, tot i que el Reial Madrid va decidir no comptar amb ell. Com a conseqüència del seu bon rendiment al Saragossa, l’equip de la capital el va repescar, tot i que tampoc llavors va jugar al seu millor nivell. Després d’un gran any al Mallorca, equip al que va anar a parar després del Madrid, el Barça va pagar més de 2.000 milions de pessetes per fer-se amb els seus serveis durant quatre temporades.

Alfonso Pérez

Format al Reial Madrid, l’atacant madrileny va passar gran part de la seva carrera al Real Betis Balompié. Entre les dues etapes que va viure a l’equip sevillà, però, Alfonso Pérez va viure una de les pitjors èpoques que es recorden a Can Barça. El de Getafe va vestir la samarreta blaugrana entre els anys 2000 i 2002, i als mals resultats de l’equip se li van sumar un conjunt de lesions i infortunis que van dificultar encara més la seva adaptació al Camp Nou.

Javier Saviola

El “Conejo” Saviola va arribar al Barça després d’un bon Mundial sub-20 per més de 30 milions d’euros. Tot i que les expectatives que es tenien d’ell eren molt altes, l’argentí no va acabar de quallar a l’esquema culer. Els seus números individuals no van ser del tot dolents (en els quatre anys que va jugar va marcar 72 gols), però l’abundància de jugadors en la seva posició va provocar que el club no el renovés. Lliure, el “Pibito” va rebre una oferta del Reial Madrid i la va acceptar, però només va vestir de blanc dues temporades (en les que va marcar 5 gols).

Samuel Eto’o

El cas de Samuel Eto’o és potser el que més enrenou va generar després de Figo. El camerunès no va comptar mai amb la confiança a l’equip on va començar a jugar a futbol de forma professional. Al Mallorca, club que va adquirir el 50% dels seus drets per més de cinc milions d’euros, el davanter es va donar a conèixer com un dels millors jugadors de la lliga després de passar-hi cinc temporades. Tot i que el Reial Madrid va intentar recuperar-lo, Eto’o va decidir marxar al Barça pel fet que al club culer podria disputar més minuts. El moviment no va anar malament ni per a ell ni per al conjunt blaugrana, on hi va guanyar un total de 6 títols en cinc temporades.

Kiko Femenía

L'actual jugador de l'Alabès ha estat l'últim jugador en vestir les elàstiques de Barça i Reial Madrid. El jugador, que es va donar a conèixer a l'Hércules, no va triomfar en el seu pas pel Barça. Un cop va aconseguir la carta de llibertat, el d'Alacant va firmar per l'equip de la capital, tot i que allà tampoc li van acabar d'anar bé les coses.