Revolucionari de jugador i també d'entrenador. En la història del futbol hi ha hagut molt pocs personatges que hagin tingut un pes tan important com el que va tenir Johan Cruyff. L'holandès, d'idees clares i una ideologia de futbol diferent, va canviar la història del futbol, de l'Ajax i, sobretot, del Barça. El seu punt àlgid va ser avui fa 25 anys amb la primera Copa d'Europa del club blaugrana a Wembley.

Cruyff va ser l'entrenador del dream team, un equip de somni tal com diu el nom, i que va suposar un abans i un després del Barça. Un equip que vivia dels records, de les copes que havia aconseguit anys enrere i de les victòries esporàdiques, el va transformar en una entitat guanyadora.

El Barça va convertir-se en un equip a tenir en compte i el seu punt diferencial va arribar quan es va imposar a la Sampdoria el 1992 a l'estadi de Wembley. Un gol de Ronald Koeman al minut 111 va interferir de manera decisiva en la trajectòria com a entrenador de l'holandès i el va fer encara més referent.

Johan va demostrar que a través d'un joc amb homes petits, l'aposta per la possessió, de la passada com a fonament i de moure's de mica en mica sempre amb el control del joc era més efectiu que l'aposta del futbol que era protagonista fa 25 anys. El joc físic i la pilotada cap als davanters era una incongruència en les idees d'un Cruyff que va creure en la Masia, en jugadors joves com Pep Guardiola i en uns futbolistes als quals va acabar mostrant el seu camí.

El Barça és campió

Sempre en un segon pla a la història del futbol, el Barça havia guanyat Recopes i Copes de Fires, però la Copa d'Europa, amb el seu màxim rival acumulant-ne ja sis, quedava com un impossible. Aleshores va ser quan amb Cruyff a la banqueta el futbol es va revolucionar i al quart any es va arribar a l'èxit definitiu.

El moment culminant d'aquell Barça va ser el 20 de maig del 1992, moment en què el procés de Johan Cruyff a la banqueta blaugrana va arribar al seu màxim. El dream team va aprendre i va ensenyar als culers que tot allò que sempre s'havia perdut ja era més que possible. El Barça es va convertir en un equip campió.

Molt més que un entrenador

L’arribada de Johan Cruyff a la banqueta del Camp Nou va suposar un punt d’inflexió per al Barça. Més enllà dels títols guanyats i el joc dut a terme, l’holandès també va instaurar una mentalitat guanyadora que alguns dels seus deixebles s’han encarregat de perpetuar. L’entrenador va fer creure a directius i jugadors que l’entitat culer era capaç d’estar entre els millors equips del món... i fer-ho amb un estil de joc més que peculiar.

La segona Champions del Barça a Wembley, amb Guardiola a la banqueta i tres jugadors petits associant-se meravellosament al mig del camp (Messi, Iniesta i Xavi) és el millor exemple per entendre el que va suposar Cruyff per al Barça. No només guanyar, sinó que fer-ho sent extremadament superior al teu rival i generant a aquest una sensació d’impotència: l’holandès volador va canviar la història del Barça.

La senzillesa de la complexitat

I practicar aquest model davant d'un equip anglès. I és que la revolució futbolística que va protagonitzar va ser d’àmbit barceloní, però de rellevància mundial. En un moment en què es prioritzava un futbol directe i físic, ell va creure en els seus ideals i va apostar per un estil de joc complex però alhora pràctic. Ell sempre havia cregut que l’esport rei era molt elemental i que eren els seus actors qui el convertien en enrevessat. 

Que era una persona diferent de la resta ho demostrava cada dia al terreny de joc, primer com a jugador i després d’entrenador, al vestuari amb la plantilla i a la roda de premsa amb els periodistes. Dir el que es pensa no és gens freqüent en el gremi futbolístic, però a en Johan sempre li havia agradat anar contra la tendència i allò que s'entén com a normal.

Les sortides de to eren habituals en ell i no tenia por d’enfrontar-se amb qui calgués per defensar els seus interessos o els del seu equip. Amb un fort caràcter, Cruyff tenia l’habilitat per sorprendre dia rere dia aquells que tenien contacte amb ell. Una persona especial; una persona fantàsticament peculiar.