Islàndia ha donat la gran sorpresa d'aquests vuitens de final al imposar-se per dos gols a un a Anglaterra. Els anglesos han tornat a decebre en una gran cita i ho han fet a costa d’una selecció limitada de recursos tècnics però immensament rica en intangibles com l’ambició i la voluntat.
El primer cop del partit l’han donat els anglesos. En una passada en llarg, Sterling li ha guanyat l’esquena als centrals islandesos i el porter Halldorsson ha comès un infantil penal sobre el jugador del Manchester City. Wayne Rooney no ha fallat des dels onze metres i semblava que el plantejament d’Islàndia cauria com un castell de cartes. Res més lluny de la realitat.
Al minut del gol de Rooney, els islandesos han reaccionat de la manera més contundent. El central Sigurdsson ha aprofitat una pilota pentinada dins de l’àrea gran i gràcies a una errada en el marcatge de Kyle Walker, ha pogut batre Joe Hart.
El deliri a la graderia d’Islàndia ha estat absolut i encara s’ha accentuat més quan Sightorsson ha fet el segon gol. El prometedor davanter islandès ha rebut la pilota dins de l’àrea i amb l’ajuda de Hart, que ha pogut fer molt més, ha posat el 1-2 al marcador.
El joc d’Anglaterra era molt previsible i carregat d’imprecisions. Els anglesos han tornat a mostrar la pitjor cara davant d’un equip extremadament solidari. Islàndia arribava a totes les ajudes i amb més cor que idees han emmurallat l’àrea i la porteria.
El miracle s’ha anat gestant amb cada errada anglesa en atac. Hodgson ha donat entrada a Jamie Vardy per buscar l’empat i la selecció anglesa s’ha partit. Islàndia amagava la pilota amb qualitat i es defensava amb amor propi, protegint un premi que mai abans havien tingut entre mans.
L’àrbitre va xiular el final i es va consumar la gesta. Una selecció que mai havia participat en una Eurocopa, eliminava a la totpoderosa Anglaterra als vuitens de final. França intentarà a quarts de final despertar a un país que viu un autèntic somni des de que el passat 10 de juny, comencés a rodar la pilota en aquesta Eurocopa.