Un gol d'Isco al 90 ha donat la victòria a la segona unitat del Reial Madrid al Molinón (2-3). El malagueny ha completat una exhibició de nivell i ha evitat una ensopegada blanca que hagués donat moltes opcions al Barça de cara a la consecució de la Lliga.

Partit per LaLliga o per la vida. Els locals arribaven al partit molt necessitats de punts per lluitar per la salvació: els blancs visitaven El Molinón amb el ferm objectiu de seguir al capdavant de la classificació, i ho feien amb nou novetats a l’alineació respecte l’onze que va jugar a l’Allianz Arena.

Isco demana minuts

El fons d’armari del Madrid ha tornat als terrenys de joc per lluir-se i polir la imatge del Madrid. Amb un Sporting de Gijón sense el seu referent ofensiu, Burgui, per la clàusula de la por, els de Zidane han trobat en Isco el líder perfecte. Amb Asensio, el malagueny ha mimat la pilota i ha permès al Madrid tenir una possessió força estèril però tranquil·litzadora que s’ha estès durant tota la primera part.

Tot i que ho intentaven, els jugadors de l’Sporting no aconseguien trenar moltes passades seguides i, en conseqüència, no podien intimidar Kiko Casilla. No patien defensivament, però tampoc amenaçaven amb fer mal. No obstant això, Mikel Vesga ha fet recordar Laudrup amb una passada de cullera digna del danès i Cop no ha desaprofitat l’oportunitat per avançar el seu equip al marcador.

L’alegria, però, no ha durat molt a l’afició local, doncs Isco no ha volgut ser menys i també ha firmat una genialitat per empatar el matx. No s’havien jugat ni 20 minuts de partit quan l’exjugador del Màlaga ha rebut dins l’àrea, ha driblat a tres defenses i ha culminat amb un xut amb l’esquerra. La rematada treia les teranyines a l’escaire de la porteria de Cuéllar i al mateix temps demanava a crits més presència del de Benalmádena als onzes madrilenys.

Calma després de la tempesta

Tot i que quedava força temps per disputar de la primera meitat, després de l’empat cap dels dos equips s’ha mostrat especialment encertat en els metres finals i el marcador no s’ha mogut. Els primers 45 minuts havien mostrat una segona unitat blanca amb llums i ombres: Isco era el far que il·luminava el camí a seguir, Asensio i Lucas Vázquez el recorrien amb molta voluntat però Morata, James i Coentrao no brillaven en excés.

La segona meravella de Vesga... i la resposta de Morata

Vesga ha tornat a aparèixer per augmentar els dubtes del Madrid a la represa. El migcampista vitorià ha fet una rematada parabòlica amb el cap i ha marcat el segon gol de l’Sporting. Jugadors i seguidors asturians tornaven a veure més a prop el seu objectiu, però altre cop el Madrid no ha tardat en reaccionar mitjançant Álvaro Morata, que no havia entrat pràcticament en contacte amb el joc.

Ha aterrat tard, però ho ha fet amb força. També amb el cap, i a passada de Danilo, Morata ha tornat a equilibrar el marcador. Quedava mitja hora pel final, i el partit trampa per al Madrid s’havia convertit en una dura realitat. A més, tot i que la possessió era seva, els blanc-i-vermells sortien al contracop sempre que podien i han perdonat en més d’una ocasió.

Els canvis introduïts pels dos entrenadors han acabat de determinar el guió dels últims minuts finals. L'Sporting ha enfocat la situació amb menys voluntat ofensiva que durant la resta de partit i el Madrid ho ha intentat amb més desimboltura.

Isco agafa el relleu de Ramos

Al final, però, Isco ha aparegut per tornar-se a vestir d'heroi. El malagueny ha fet un xut potent amb la cama dreta des de fora l'àrea i ha marcat un gol vital per al Madrid quan ja s'havia complert el temps reglamentari. Els blancs han salvat un partit molt complicat en la prèvia de la tornada de la Champions i el Clàssic, fet pel qual els tres punts tenen molt millor sabor.