El Vila-real s’ha imposat al Girona a Montilivi en un partit amb dos guions contraposats. Bakambu ha marcat dos gols en una primera part de domini valencià, mentre que el gol de Stuani no ha servit per materialitzar la reacció catalana després del descans.

Després de vuit jornades, el Vila-real ha ensenyat al Girona de què va la Primera Divisió. L’ha despertat del somni amb una dura dosi de realitat. Per Montilivi hi han passat equips com el Barça, l’Atlètic de Madrid o el Sevilla, però fins la visita del conjunt valencià (sobretot a la primera meitat) els de Pablo Machín no s’havien sentit tan inferiors al seu rival.

Bakambu, bandit a Montilivi

En bona mesura, això s’ha produït per una gran actuació del conjunt de Javier Calleja. Amb Trigueros i Castillejo al comandament del vaixell, el viatge només pot arribar a bon port. D’una combinació entre ells, de fet, ha nascut la jugada del primer gol del partit. Bakambu no ha perdonat davant Gorka Iraizoz i ha fet justícia al que s’estava veient sobre la remodelada gespa de Montilivi. I això que no s’havia arribat ni al quart d’hora de joc.

El mateix davanter congolès també ha estat l’encarregat de fer més gran la ferida tres minuts més tard dels crits d’independència dels aficionats locals al 17. Passada amb l’exterior de Fornals i definició altre cop exemplar del màxim golejador, amb set dianes, del Vila-real. Cop anímic i silenci a les grades.

La reacció del Girona ha estat més obstinada que efectiva. Poca profunditat i menys idees als metres finals del terreny de joc. I molta dificultat a l’hora de connectar el mig del camp amb Portu i Stuani. Però el davanter uruguaià, qüestionat les últimes setmanes, no s’ha rendit i amb un taló ha retallat distàncies abans del descans. Un altre cop gràcies a la pilota aturada; una altra vegada l’estratègia tornava a escena. Revifada d’esperança.

Reacció sense premi

El futbol és tan capritxós que pot permetre’s el luxe de canviar molt un matx en poc temps. El Girona ha sortit a la represa amb molta intensitat i ha fregat el gol en moltes ocasions. Però, de la mateixa manera, el futbol és tan capritxós que a vegades es marca quan no es mereix i, no quan sí que fas mèrits per aconseguir-lo. Les dinàmiques d’ambdós equips hi tenen molt a veure. Els canvis que facin els entrenadors, com avui Pablo Machín amb Kayode, també.

El que ha deixat clar la segona meitat, no obstant això, és que els gironins es senten molt més còmodes en un partit d’anada i tornada que no quan algú dels dos conjunts té el control absolut de la pilota. Això, evidentment, té l’enorme perill d’exposar-se a la velocitat dels davanters contraris. I si bé Sansone i Bacca no progressen adequadament en aquesta matèria, Bakambu ho ha interpretat de forma excel·lent.

Els blanc-i-vermells no han deixat d'intentar-ho però no han pogut igualar el marcador. Barbosa i el travesser ho ha evitat. El Girona s’ha adormit en el partit de la migdiada i quan ha volgut reaccionar no ha estat a temps. Els de Pablo Machín només han sumat quatre punts dels quinze que s’han jugat a Montilivi i podrien acabar la jornada en posicions de descens si el Las Palmas puntua davant el Celta. Els fantasmes del descens sobrevolen terres gironines.