El Girona continua el seu creixement en la Lliga Santander després d’aconseguir la seva tercera victòria consecutiva i la segona lluny de Montilivi. Els gols de Borja García i Stuani durant la segona meitat han desequilibrat el duel entre el conjunt català i el Llevant al Ciutat de València.

Els equips humils dels que parlava Pablo Machín en la roda de premsa prèvia al partit no acostumen a oblidar d’on vénen i qui els ha permès arribar a l’elit. Aquesta és una màxima que Llevant i Girona, primer i segon classificat de la passada Lliga 1|2|3, tenen clara, i prova d’això és que els onzes inicials d’un i altre equip hagin tingut nou i vuit jugadors que van aconseguir l’ascens, respectivament. Quan una cosa funciona, el millor que es pot fer és no fer res.

Les dues novetats en l’equip valencià, però, són d’aquells futbolistes que marquen la diferència. Bardhi ha arribat amb força a la Lliga Santander i és una de les revelacions de la temporada, mentre que Enes Ünal debutava amb el Llevant després de la poca participació que ha tingut al Vila-real. Present i futur.

Generositat arbitral

El Girona ha sortit a la gespa del Ciutat de València disposat a emportar-se, per tercer partit consecutiu, els tres punts. L’objectiu era ambiciós, però els primers minuts catalans han cridat a l’optimisme. Tot i això, José Luis Munuera Montero ha estat protagonista en perdonar, inexplicablement, l’expulsió a Chema. El central local ha fet dues entrades a la frontal de l’àrea mereixedores d’amonestació, però en el segon cas l’àrbitre no ha xiulat ni falta. Només era el minut 13: el Llevant hauria d’haver jugat bona part del matx amb un home menys.

El Girona compta amb jugadors en un moment dolç de forma. Stuani, Muniesa i Bernardo complementen la base formada pels herois de l’ascens històric. Bono ha recuperat la titularitat i Gorka haurà d’esperar la seva oportunitat per tornar a defensar la porteria gironina.

La primera part dels de Machín ha estat molt bona i ha convertit en injusta la classificació de la Lliga, en la qual ambdós conjunts tenien els mateixos punts (12). Domini, intensitat i oportunitats. Només Raúl Fernández i la falta d’encert visitant han evitat que es desigualés el marcador abans del descans.

Míssil justicier de Borja García

L’equip de Muñíz, que no compta amb grans individualitats però ha format un onze compacte capaç de treure punts del Bernabéu i l’RCDE Stadium, entre d’altres, ha reaccionat a la represa. Tot i que no s’han apropat amb perill, han començat a rondar per la zona d’atac i han mostrat una actitud més proactiva. El Girona ha fet un pas enrere; sabia que havia d’aguantar la borrasca i aprofitar les oportunitats que estava tenint.

La calma que sempre ve després de la tempesta ha arribat gràcies a un gran gol de Borja García. El migcampista madrileny ha provat sort des de lluny i el seu xut ha entrat per l’escaire després de tocar el travesser. Míssil justicier sense resposta. Cop psicològic. Intent de reacció frustrat.

9 de 9

El Girona ha sabut gestionar l'assetjament final valencià i ha sentenciat al contraatac. Pere Pons ha fet una gran jugada individual i ha servit el gol en safata a Stuani a falta de cinc minuts pel final del partit. L'uruguaià no ha fallat; victòria certificada. La diana d'Ünal en el temps de descompte no ha pogut evitar la desfeta del seu equip.

9 de 9. Pablo Machín i els seus han aconseguit la tercera victòria consecutiva i es situen, momentàniament, com a novè classificat de la Lliga Santander i a només dos punts de la zona europea. Tot i que encara falta que alguns equips disputin el seu partit de la jornada, a Montilivi es permeten somiar. Passi el que passi, la jornada acabarà amb el Girona entre els deu millors equips d'Espanya.