Diumenge. 4 de juny del 2017. Dia en què el Girona, per primera vegada en els seus 83 anys d’història, feia el salt a la Primera Divisió per mesurar forces amb els 19 millors equips del futbol espanyol. Montilivi va celebrar com es mereixia un ascens que s’havia resistit en les tres temporades anteriors. I el futbol català va somriure perquè tornava a tenir tres equips a l’elit després de deu anys.
L’empat sense gols contra el Saragossa valia un lloc a Primera, molts milions i dos derbis catalans més. Contra el Barça i l’Espanyol. Aquest dissabte (20.45 hores / Movistar Partidazo), el Barça visita Montilivi per primera vegada a la Lliga. Està previst que l’estadi s’ompli per veure un partit sense precedents, més enllà d’amistosos o eliminatòries de la Copa Catalunya.
Girona: tornar a començar
Cada jornada és un aprenentatge accelerat. Tot i que alguns jugadors de la plantilla de Pablo Machín tenen experiència en grans lligues europees, el club ha mantingut el bloc de futbolistes que van ser claus per abandonar la Segona Divisió. Així, l’equip busca esgarrapar punts cada cap de setmana per assolir el seu principal objectiu de la temporada: la salvació.
El calendari no ha estat benèvol amb el Girona en aquests primers partits de Lliga. Atlètic de Madrid, Athletic Club, Sevilla i Barça en les primeres sis jornades. Els rivals, la majoria de nivell, no han donat temps a una aclimatació progressiva.
Machín ha seguit fidel al seu sistema, el 3-5-2, i ha aconseguit sumar cinc punts. La gran assignatura pendent en aquest primer mes de competició és el gol, ja que només ha vist porteria tres vegades. Unes xifres que poden complicar-li la vida a l’equip.
EFE
Com a local, al renovat Montilivi, el Girona ofereix una altra cara. L’empenta d’una afició que va estar a punt de viure la desaparició del club sembla gasolina suficient per poder fer front a qualsevol rival. I l’empat contra l’Atlètic ho demostra (2-2). El gran dubte és si l’equip, després de tres partits consecutius sense guanyar, variarà el seu full de ruta per afrontar la visita d’un Barça que sembla haver agafat velocitat de creuer després de perdre amb estrèpit la Supercopa d’Espanya.
El Barça no s’atura
El calendari, entre Lliga i Champions, obligarà el Barça a jugar el cinquè partit en 15 dies. Unes exigències que ha aconseguit superar amb bona nota. Tot són bones notícies per a un Ernesto Valverde que ha trobat la fórmula per unir resultats i bon joc. La lesió d’Ousmane Dembélé és l’única mala notícia d’un inici de temporada prometedor.
La transició de Luis Enrique a Valverde es pressuposava dura. I no per la diferència entre entrenadors, sinó per les sensacions que va deixar l’equip en el primer títol de la temporada. El Madrid va superar i reduir un Barça sense ànima. Ara, un mes després, la història ha canviat com un mitjó.
El Barça suma sis victòries consecutives (cinc a la Lliga i una a la Champions). I ho ha fet gràcies, en gran part, a Leo Messi. El davanter argentí, pitxitxi amb 9 gols, arriba endollat a Girona després de sotmetre l’Eibar amb un pòquer. Valverde ha aconseguit que Messi jugui més a prop de l’àrea, fent de fals ‘9’. Els números demostren l’encert del canvi de sistema. A més, el famós fons d’armari, que la passada temporada havia provocat tants mals de caps, torna a funcionar, amb Paulinho i Denis Suárez com a banderers de la causa.