El filial del Barça no ha pogut passar de l'empat davant l'Oviedo (1-1). Els blaugrana no han estat excessivament superiors al conjunt asturià però han acabat perdonant en un partit en què Arnáiz i el 'Choco' Lozano han estat els millors jugadors. 

Arnáiz amaga les mancances

Després d'un inici de lliga irregular, però amb bons resultats, el Barça B portava un mes sense sumar els tres punts. Des de la gran victòria per 4 gols a 0 al Còrdova, els de Gerard López van encadenar dos empats, una derrota i un partit ajornat com a conseqüència de la repressió policial produïda a Catalunya durant el referèndum de l’1 d’octubre. Així, el partit d'avui era un matx per abandonar la part baixa de la taula i, sobretot, espantar qualsevol fantasma.

La posada en escena, però, no ha estat a l'altura del que la situació requeria. Les ocasions i, fins i tot, el bon joc són negociables a can Barça. La possessió de la pilota i tot el que aquesta comporta a nivell ofensiu i defensiu, no. L’Oviedo ha sortit amb clares intencions de fer mal als blaugrana mitjançant el control del partit. I tot i que no ha aconseguit el seu objectiu final, sí que ha negociat el domini local.

En una primera part en què les ocasions han brillat per la seva absència, el filial culer ha fet mal amb una jugada de tres tocs. Rebuig de Cucurella, pentinada del ‘Choco’ Lozano i control d’Arnáiz. El castellano-manxec ha conduït, retallat i definit amb un xut creuat que ha superat Juan Carlos. La diana ha desequilibrat el marcador i ha significat un cop psicològic per a l’Oviedo, però no ha amagat l'apàtic joc de l’equip. El ‘resultadisme’ no es pot imposar a l'estil.

De fet, els primers 45 minuts han estat, segurament, una clara demostració del que és el filial del Barça avui en dia en tots els aspectes. L'equip ha fiat les opcions al contraatac i, en concret, a la inspiració d'un jugador fitxat per 3 milions i mig d'euros la principal virtut del qual és córrer a l'espai generat entre els centrals i el porter.

El màrtir de la defensa de les accions d'estratègia

El conjunt visitant n'ha tingut prou amb deu minuts de represa per mostrar la feblesa defensiva catalana en les accions a pilota parada. Dos córners, dos oportunitats clares; i Ortolá ha pogut evitar que la primera anés a més, però no ho ha pogut fer en el cas de la rematada de l'exjugador del Sabadell Carlos Hernández. La justícia s'ha tornat a imposar al marcador.

La reacció blaugrana ha permès intuir símptomes de millora. Sarsanedas, Busquets i Aleñá han intervingut amb més freqüència, i això és sempre una bona notícia. Sobretot en el cas del migcampista de Mataró, que converteix una pilota circumstancial en una oportunitat perillosa. El '10' és la gran esperança per al futur del primer equip però encara ha de fer un pas endavant al filial. La casa sempre s'ha de construir des de la base i no des de la teulada.

Amb més voluntat que encert

Els instants finals han guanyat en entreteniment i emoció, però no en ocasions perilloses. Algunes esporàdiques conduccions d'Aleñá i la persistència d'Arnáiz han animat els últims minuts, tot i que no han significat cap canvi al marcador. Per la seva banda, l'Oviedo no s'ha acontentat amb salvar l'empat però tampoc ha pogut fer res per desfer l'empat.

Amb el repartiment de punts, el Barça B ha sumat un punt que no l'allunya de la part baixa de la classificació de la Lliga 1|2|3, tot i que encara ha de disputar el matx de la jornada 7 contra el Nàstic. El filial ha de posar per davant el bon joc i la progressió dels joves futbolistes als resultats. No obstant això, si no tens cap de les dues primeres coses, almenys s'ha de lluitar per aconseguir sumar de tres en tres.