A Catalunya Informació anunciaven els partits de futbol de la cinquena jornada de l'Eurocopa. El locutor ha dit: "a les nou de la nit Portugal-Islàndia i, abans, a les sis de la tarda, Àustria-Hongria".

Clic. Si hagués estat "Hongria-Àustria" o "Àustria contra Hongria"... res. Un llistat qualsevol. Ara, escoltar-ho en aquell ordre i d'aquella manera ha estat molt evocador i ha fet la sensació que en aquella enumeració hi mancava alguna cosa. Àustria-Hongria, d'acord, però contra qui?

Un tuitaire espavilat ha sabut captar el moment en una piulada:

"Senyor, juguen Àustria-Hongria a l'Eurocopa de futbol", li diuen a Francesc Josep I, l'últim gran emperador d'Àustria-Hongria. Ell respon: "Contra qui?"

És això.

Si l'emperador ressuscités, aquesta seria, clarament, la seva Eurocopa. A la fase final de 24 equips, fins a nou són d'estats que del tot o parcialment tenen el seu origen en l'esquarterament de l'Imperi Austrohongarès iniciat desprès de la batalla de Solferino del 1859, on el kàiser va perdre totes les posessions italianes (Llombardia, Parma, Modena, Toscana...), excepte el Véneto, i acabat desprès de la Primera Guerra Mundial.

Les seleccions són les de la República Txeca, Eslovàquia, Itàlia, Polònia, Ucraïna, Romania, Croàcia i les que s'enfronten aquest dimarts, Àustria i Hongria. Només hi manquen Eslovènia i Sèrbia (si ens posem molt exquisits també Bòsnia-Herzegovina).

Quinze nacions

La selecció imperial de futbol, amb Cech a la porta, Alaba al centre de la defensa, Rakitic al mig del camp i Lewandowski en punta, seria candidata segura a guanyar el torneig si totes aquelles seleccions es combinessin en una de sola. 

O no, perquè els Habsburg en general i aquest en particular van saber deixar més o menys al seu aire les cultures nacionals diverses de l'Imperi sense més afany homogeneitzador que l'indispensable i eficient administració pública imperial, probablement la millor maquinària burocràtica mai desplegada sobre la terra.

L'emperador Francesc Josep I

El 1916, any de la mort de Francesc Josep I, Àustria-Hongria tenia una extensió de 676.616 km2 i 52,8 milions d'habitants.

La Viquipèdia diu que era el segon estat més extens d'Europa (el primer era Rússia) i el tercer més poblat després de Rússia i Alemanya. Entre les seves fronteres convivien (més aviat en pau) quinze nacions: 12,5 milions d'austríacs, 10,5 d'hongaresos, set de txecs i dos d'eslovacs, 5,2 de polonesos, altres tants entre serbis, croats i bosnians, 3,5 milions de romanesos, quatre de rutens i ucraïnesos, 800.000 italians, friulans i sefardís i 1,3 milions d'eslovens. El 76% eren catòlics, el 9% protestants, el 8,5% ortodoxos, el 5% jueus i 1,5% musulmans.

Tot això es gestionava sense grans embolics. També sense grans ambicions. L'emperador era un conservador colossal, exemple preclar de governant a qui preocupava més el desordre que la injustícia. Era un que, per posar un cas, veia el ferrocarril amb sospita perquè facilitava la comunicació entre els seus súbdits tocats de nacionalisme romàntic (els seus indepes) i menys favorables a la política de Viena. Millor circular en gavarra pel blau Danubi i els seus afluents o en carro per camins de terra, que posar en risc l'ordre públic i les fronteres. 

La Porta Sublim

L'absència de la selecció imperial i de l'emperador també priva el món de veure la seva dona, l'emperadriu Sissi, a la llotja dels estadis on es juga l'Eurocopa i, probablement, a la final al Parc dels Prínceps de París, on Sa Altesa Imperial Elisabeth Amalie Eugenie Herzogin in Bayern, o Isabel de Wittelsbach, o Sissi, donaria ple sentit al nom de l'estadi.

També sonaria l'himne de l'Imperi, "Déu salvi Francesc l'Emperador" (Gott erhalte Franz den Kaiser), composat al gener de 1797 per Franz Josep Haydn sobre el text de Lorenz Leopold Haschka. Es va estrenar el 12 de febrer de 1797, dia de l'aniversari de Francesc II del Sacre Imperi Romà Germànic (futur Francesc I d'Àustria), en presència de sa majestat, al Teatre de Viena. Va ser l'himne del Sacre Imperi Romà Germànic, de l'Imperi austríac, l'Imperi austrohongarès i després de 1918 va passar a ser el d'Alemanya, Das Lied der Deutschen, "La Cancó dels Alemanys":

Aquest himne sona doncs quan juga Alemanya, també present a l'Eurocopa. Tota una altra metàfora dels vaivens de les fronteres físiques i emocionals dels estats europeus.

Aquestes mancances no les compensarà el fet que també és present a l'Eurocopa el gran adversari històric de l'Imperi Austrohongarès: Turquía, ara també una república vinguda a menys si es compara amb el que llavors era l'Imperi Otomà, la Porta Sublim (en turc otomà باب عالی).

Turquia té avui dia 74 milions llargs d'habitants i una posició geopolítica estratègica, certament. Això no li ha servit de res al camp de futbol, on ja ha jugat contra un estat austrohongarès i ha perdut: 1-0 contra Croàcia, justament el país que en aquells temps s'encarregava de defensar la frontera imperial de la pressió otomana.

De moment, l'Imperi Austrohongarès suma tres punts; la Porta Sublim, zero.