Com més guanyes, més ets carn de crítica. Poques vegades un entrenador es juga la reputació en un partit de futbol com l'exposa aquesta nit (20.45 h.), a l'Allianz Arena de Munic, Pep Guardiola, tècnic del Bayern, contra l'Atlètic de Madrid, per un lloc a la final de la Champions League que es disputarà a Milà el pròxim 28 de maig. És el partit en què Pep intenta sortir de l'escac que el sotmet la crítica alemanya, en el qual tornarà a intentar convèncer amb el seu estil.

Si Diego Pablo Simeone, entrenador de l'Atlètic, queda eliminat avui, després d'haver tingut l'avantatge d'1-0, segurament no li caurà cap crítica ferotge. Simeone no ha guanyat cap Champions, i sí que, en canvi, va fúmer al Barça el títol de Lliga del 2014. I ja va perdre en la pròrroga una Champions que en el minut 90 tenia guanyada. No va passar res. Va ser un èxit. La frase de "si es creu i es treballa, es pot" es va quedar allà. Una frase bonica.

Guanyar obliga a continuar guanyant

Pep Guardiola va guanyar dos Champions amb el Barça i tres títols de Lliga i va tenir altres èxits de renom. I amb el Bayern, equip que deixarà al final d'aquesta temporada, ha guanyat tres Bundesliga i ha estat tres vegades semifinalista de la Champions. Si no guanya aquest títol, Guardiola no passarà a la història del millor club alemany com un entrenador d'èxit. Entrarà en aquest àlbum només com un tècnic que va voler canviar l'estil del futbol alemany, i un més que va conquerir la lliga alemanya amb el Bayern.

"Els alemanys sempre han esperat i contraatacat. Jo he intentat fer el contrari: tancar el rival". Aquesta frase de Guardiola en l'última conferència de premsa és una simple contestació als crítics acèrrims que ha tingut en el seu pas pel futbol alemany, que Pep viu agraït perquè, segons va dir, ha sortit reforçat i ha après molt. "Aquí he après a solucionar situacions difícils que en el Barça em solucionaven els jugadors", va afegir Pep.

La importància de la semifinal d'aquesta nit és fonamental per a l'entrenador català. Haver guanyat l'obliga a guanyar. Però ell mai no ha volgut guanyar com sigui. Ha estat fidel al seu estil. Ha volgut seguir lletra a lletra el discurs del seu mestre Johan Cruyff, amb comes i amb punts, i amb tot el que ell li ha afegit.

L'essència

El futbol, com tot en la vida, té diferents essències. Guardiola busca la bellesa. Vol tenir la pilota sempre, perquè si la té, no cal defensar perquè només hi ha una pilota, deia Cruyff. El futbol es juga amb el cervell. Has d'estar al lloc i al moment adequat. Ni massa aviat, ni massa tard. També ho deia Johan i són algunes de les classes que sol fer Guardiola a Alemanya.

I per aquestes idees, i per buscar aquesta bellesa, per captivar, per enamorar amb el seu futbol al món com ho va fer en la seva etapa barcelonista, i pretendre fer-ho en un país on el que més compta és el pragmatisme, el que més suma són els resultats, Guardiola es juga la seva reputació. No deixarà de ser un grandíssim entrenador per a altres mons futbolístics, però per als alemanys conquerir Europa és un objectiu. Al preu que sigui.

Contra tres que volen el mateix

Guardiola es troba, a més, amb rivals que desitgen el mateix que ell, un altre estil, amb una altra essència, practicant un altre tipus de futbol. Amb uns altres tres entrenadors que mai no han guanyat aquesta competició. Segurament Manuel Pellegrini desitjaria retirar-se del Manchester City, on el substituirà Guardiola, amb aquest títol. Ningú no negarà que Simeone frisa de passar a la història com el tècnic que va creure i va poder convertir el somni de campió d'Europa. I Zinedine Zidane, que ho va guanyar gairebé tot en la seva etapa de futbolista, somiarà amb una estrena tan espectacular el seu primer any d'entrenador.

Però Guardiola vol aquesta Champions per alguna cosa més. Per tenir una cosa gran per dedicar a la memòria de Johan Cruyff. Per l'essència del futbol.