Roberto Soriano i Bakambu han amargat en forma de gols la visita de l'Espanyol a l'Estadi de la Ceràmica i, al mateix temps, han allunyat l'equip perico de les places europees. Tot i que aquests han demostrat estar a l'altura competitiva del Vila-real, els locals no han deixat escapar els tres punts del seu camp i somien amb la Champions.

"Ànims Asenjo"

Una samarreta d’ànims a Sergio Asenjo vestia els jugadors de l’Espanyol en el moment de saltar sobre la gespa de l’Estadi de la Ceràmica. En un bonic gest després de la greu lesió que va patir el passat cap de setmana el porter del Vila-real, el detall ha estat enormement aplaudit entre els espectadors i representants de l’entitat valenciana. I ha demostrat que hi ha coses que transcendeixen de la competició purament futbolística.

Un onze de casa

Melendo i Marc Roca, dos jugadors amb fitxa del filial, sortien a l’onze inicial d’un Espanyol que coneixia la necessitat d’obtenir un bon resultat per continuar mirant cap a Europa. I que ho hauria de fer, o almenys intentar-ho, amb sis homes fets a casa com a titulars. No obstant això, la sortida de l’equip ha estat calcada a la de Balaídos: cedir la iniciativa al rival i confiar les opcions pròpies al contraatac. I el Vila-real no s’hi ha oposat.

Com contra el Reial Madrid i el Celta, quan els blanc-i-blaus juguen a domicili es converteixen en un equip indolent ofensivament tot i mantenir la solidesa al darrere. No encaixa molts gols ni pateix en excés, però no genera el perill necessari. Tot i això, els de Quique Sánchez Flores han anat de menys a més durant els primers 45 minuts i han acabat comptant amb alguna oportunitat. Fins i tot amb un gol, convertit per Gerard Moreno, però l’àrbitre li ha anul·lat per falta prèvia a Víctor Ruíz.

El Vila-real, però, també ha tingut les seves accions per avançar-se al marcador: Diego López ha agafat amb la mà a la frontal de l’àrea petita una pilota procedent d’un company i De Burgos Bengoetxea ha assenyalat tir lliure indirecte. Soldado ha estat l’encarregat d’intentar perforar la porteria defensada per Diego però el seu xut s’ha estavellat contra la barrera. Ben defensades, aconseguir marcar en aquestes situacions és una tasca més que complicada.

El mur no és infranquejable

Quan semblava que la primera part finalitzaria amb taules, el matx ha guanyat en dinamisme i oportunitats i els equips han deixat de contenir-se. Diego López ha hagut d’intervenir prodigiosament per aturar la rematada de Soriano i Andrés Fernández ha hagut de fer el mateix amb una de Jurado. I just abans del final del temps reglamentari, el mateix Soriano ha aconseguit batre el porter madrileny de l’Espanyol amb una definició amb el genoll. S’arribava al descans i els pericos havien de reaccionar.

Les necessitats d'un i altre equip han condicionat el primer quart d'hora de la represa. El Vila-real ja no buscava amb tanta intenció la porteria visitant i, en canvi, el conjunt blanc-i-blau s'ha mostrat amb ganes d'allunyar la pilota del seu camp. Voler, però, no és poder, i ni les modificacions en l'esperit ni l'aparició en escena de Caicedo s'han traduït en la presència ofensiva que es precisava. S'havia canviat el panorama, però no sense que això tingués un efecte rellevant en el partit.

Si Quique Sánchez Flores explicava abans de l'inici del partit que "somiar en gran és millor que somiar en petit", el conjunt valencià ha despertat l'Espanyol. No s'ha vist excessiva diferència entre ambdós equips, però sí que és necessari demostrar cert ofici si es vol lluitar per places europees a la Lliga Santander. Prova d'això és que, tot i tenir el domini de l'esfèrica, eren els de Josep Alcácer (segon entrenador del sancionat Escribá) els que comptaven amb les ocasions més importants.

Diego López és humà

Els últims minuts, a més, han tornat a disputar-se a camp visitant. Manu Trigueros ha fregat el gol en dues oportunitats però Diego López no li ha concedit l'honor de sentenciar el partit. Sí que ho ha fet, però, just després de la segona, quan Bakambu ha recollit la seva aturada, ha disparat a porteria i l'ha batut. Joc, set i partit. El segon gol del Vila-real acabava amb qualsevol aspiració.

El resultat no s'ha mogut i els tres punts s'han quedat al País Valencià. La victòria permet al Vila-real apropar-se a la zona Champions, mentre que serveix a l'Espanyol com una demostració que la lluita per agafar el tren d'Europa no serà fàcil. Ningú va dir que ho seria.