El València no deixa escapar el Barça. Els valencians han superat l'Espanyol amb la seva versió més pràctica i efectiva, en un partit en què han estat força inferiors (0-2). Kondogbia ha desequilibrat el duel amb un xut llunyà que ha acabat amb qualsevol aspiració perica.

No hi ha res com jugar un diumenge. Un RCDE Stadium amb 25.529 espectadors donava la benvinguda a un dels rivals més exigents que el visitarà aquesta temporada. A més de dibuixar un escenari més que adient per la disputa d'un partit de futbol, la gran entrada ha donat la raó a tots els aficionats que no aproven els horaris que estableix la Lliga i que han aprofitat el dia d'avui per queixar-se de la situació, amb Tebas com a principal destinatari.

Compromís de nivell

Marcelino ha aconseguit ressuscitar un equip que semblava mort. L'entrenador asturià ha posat rumb a una institució que portava uns anys perduda a la zona de ningú de la Primera Divisió espanyola fins al punt de situar-lo a la segona posició i firmar el millor inici de la història del club. A més, ha aconseguit obtenir el millor rendiment de jugadors com Rodrigo, Kondogbia, Murillo o Gayá, entre d'altres. A més de fer una inversió en fitxatges considerable, el tècnic ha espremut la plantilla de tal manera que n'ha sabut treure un suc potent i dolç al mateix temps. I el bon joc, però sobretot els grans resultats, l'han avalat.

Quique Sánchez Flores ha entès la transcendència i el nivell del rival i ha decidit sorprendre en l'onze inicial amb l'entrada d'un gat vell com Sergio García. El veterà davanter ha estat a l'altura de les expectatives i ha liderat ofensivament un conjunt que ha passat per sobre del seu contrincant. Només els pals han evitat que els pericos s'avancessin abans del descans. Els millors minuts de l'Espanyol aquesta temporada no han tingut el premi del gol.

El doble lateral del València, format per Lato i Gayá, ha començat el duel amb molt de protagonisme i ha amenaçat de ser tot un corcó. Res més lluny de la realitat. Els locals s'han sobreposat a l'intens inici valencià, i al contratemps de la lesió de Leo Baptistao, amb algunes imprecisions però, sobretot, amb molta voluntat. I tot i que les ocasions han trigat a arribar, quan ho han fet han obligat Neto a reaccionar amb molta qualitat. Gerard Moreno i Sergi Darder l'han aconseguit superar, però s'han topat amb els pals de la porteria.

Massa càstig

El València trobava a faltar futbolistes com Guedes, Zaza i Carlos Soler, claus en el gran moment Che i, en concret, en les seves set victòries consecutives fins arribar a l'RCDE Stadium. Marcelino ho tenia tan clar que els ha fet escalfar als tres des abans que l'àrbitre xiulés el començament de la represa.

El descans no ha pogut canviar el guió i l'Espanyol ha tornat a la feina. Intensitat, domini i ocasions. Defensar bé com a primer pas de la fase ofensiva. Els blanc-i-blaus han fet injust l'empat davant un equip que no ha fet valer la qualitat de segon classificat. Els aficionats pericos podien estar orgullosos del seu equip, que no només ha competit contra un dels millors conjunts de la Lliga sinó que ha estat superior a ell.

Quan la impotència visitant fregava el seu punt màxim —l'expulsió per protestar de Marcelino ha estat significativa—, una individualitat de Kondogbia ha dictat sentència. El migcampista ha realitzat un gran xut des de lluny contra el qual Pau no ha pogut fer res. Cop psicològic. Els equips grans ja ho tenen: són capaços de sumar els tres punts fins i tot quan no ho mereixen.

Encara faltaven més de vint minuts per al final, però els de Quique no han aconseguit reaccionar a la diana del València i, lluny d'acostar-se a Neto, el conjunt Che s'ha acomodat sobre la gespa de l'RCDE Stadium. En un partit que ha recordat el de la temporada passada, que va finalitzar amb derrota local per la mínima, un error de Víctor Sánchez ha estat aprofitat per Santi Mani per marcar el gol de la sentència. El València més efectiu ha aconseguit la seva vuitena victòria consecutiva per mantenir la diferència de quatre punts respecte al Barça.