Si Gerard Piqué arriba a complir mai el seu somni de ser president del Barça ens recordarà una mica a Jan Laporta. Tot i que les seves maneres són més refinades, té una alegria de viure i una necessitat de buscar brega i de donar la nota que m’hi fan pensar sovint.
Fill d’una família de la part alta de la Diagonal, Piqué té un deix olímpic i una planta principesca, de guerrer de conte. Per ser un futbolista és molt intel·ligent i endreçat. Si no jugués a futbol seria un d’aquests nois de l’Upper Diagonal que fan ESADE i que van per Barcelona amb Scoopy.
La seva imatge de pijet auster i una mica cursi li ve dels orígens familiars, clarament catalanistes. El fet d’haver crescut en un barri i un entorn de gent castellanitzada que ha trobat facilitats per ignorar la cultura del país, també deu haver contribuït a donar-li un aire d’au exòtica.
Bromista de mena, Piqué té un narcisisme de criatura que ha estat estimada i protegida i que ha hagut d’aprendre que no encaixar enlloc pot ser una manera d’encaixar a tot arreu. Durant la seva estada al Manchester va desenvolupar un gust per la gamberrada i la flegma anglesa que ja duia de fàbrica, però que li va acabar d’arrodonir el caràcter.
Piqué és net d’un exdirectiu del Barça de la junta de Josep Lluís Núñez i de Joan Gaspart, que va ser una calamitat de president. Diuen que, quan jugava al futbol base, l’avi l’anava a veure sempre, però que l’entrenador no el treia quasi mai al camp. La llegenda explica que, per satisfer l’avi, Gaspart va intercedir diversos cops davant del cos tècnic, fins que un dia es va haver de fer valer:
- Que juegue Piqué. Es una orden.
Sensible i agressiu, Piqué és lluitador de mena i al final va aconseguir guanyar-se un lloc de titular. El mateix jugador ha explicat que, quan tenia dotze o tretze anys, Van Gaal va anar de visita a casa seva i, quan els pares el van presentar, l’entrenador holandès li va donar una empenta que gairebé el va tirar a terra i li va dir: “No sirves, no eres lo suficientemente fuerte”.
Quan Laporta va arribar al Barça, Piqué feia temps que jugava de titular en els equips de la Masia. Però llavors el Manchester United es va interessar per ell i el fet que fos net d’un vicepresident de la junta anterior va facilitar que el club el deixés marxar de franc, seguint les passes de Cesc Fàbregas, que havia anat a l’Arsenal.
El futbol anglès t’obliga a ser fort i valent, perquè és un joc de trompades i de camps enfangats i Piqué va haver de posar la condició física a l’altura de les seves habilitats tècniques. Malgrat que es va guanyar el cor del mític entrenador Alex Ferguson, que va procurar sempre per ell, mai no va acabar de comptar massa en l’equip anglès.
Després de jugar cedit al Saragossa una temporada, el 2008 va tornar al Manchester i va guanyar la Champions i la Premier League. L'any següent el Barça el va recuperar per 5 milions d’euros. Josep Guardiola necessitava un central àgil que tingués olfacte de gol i que, al mateix temps, donés seguretat a la defensa perquè l’equip pogués assajar, sense patir, les seves filigranes.
Piqué va aprofitar l'oportunitat. Va esdevenir un baluard inexpugnable i aquell mateix any el Barça va tancar un any gloriós: va guanyar sis títols, entre els quals la lliga, la Copa i la Champions, i va apallissar el Reial Madrid per 2 a 6 al Santiago Bernabéu. El mateix any Piqué va debutar a la selecció espanyola, amb la qual es va proclamar campió del món el 2010.
El 2011 va tornar a guanyar la Lliga i la copa d’Europa i va fer pública la seva relació amb Shakira, amb la qual ha tingut dos fills. La relació amb la cantant, que té deu anys més que ell, el va estructurar i el va posar en el mateix nivell mediàtic que les estrelles del Madrid, amb les quals sempre ha rivalitzat més per esport i per ganes de tocar els collons que no pas per vanitat.
Independent i sentimental, Piqué ha sigut una de les figures que més ha ajudat a posar de manifest la intolerància del públic espanyol respecte a la catalanitat. Els insults que ha rebut per defensar el dret a l’autodeterminació el van portar a posar la seva continuïtat a la selecció a disposició de l’entrenador, després de votar en el referèndum de l’1 d’octubre.
Protegit per un físic imponent, un quocient intel·lectual privilegiat i una seguretat material que gaudeix des de petit, Piqué sempre juga sobre segur. Encara que li agradi apostar fort i mentir poc, sap molt bé on vol anar i fins on es pot esplaiar. Les seves excentricitats i el caràcter emprenedor, que l’ha portat a obrir empreses diverses, li han donat un protagonisme que no hauria assolit amb la feina sorda i poc lluïda que sovint li toca fer al camp, com a central.