Va ser Inda, el mateix que vestit de periodista va dir un dia que a Messi calia aturar-lo per la via civil o per la criminal. I el mateix que es va inventar els comptes bancaris a Suïssa de l'ex-alcalde Trias. Doncs al final hauran d'empresonar també Neymar. Serà l'única manera d'aturar les victòries del Barça, el club que durant un temps va ser anomenat el braç armat de Catalunya, i que avui volen desmembrar-lo a punta de judici. El Barça ha recuperat la seva etiqueta de campió a la Champions, a Glasgow. Ha tornat a guanyar al Celtic.

"Bravo Ney". Ha estat el crit de guerra que Luis Enrique ha enviat al brasiler a meitat del primer temps i després de crear un passi d'or a Leo Messi perquè el millor jugador del món toqués la pilota com qui acarona una dona vestida de seda i col·locar el 0-1 a Glasgow. Sublim.

El cap del brasiler

Ney podia haver sortit amb el cap a un altre lloc, pensant en la presó, no només d'ell, sinó també en el fet que la petició del fiscal espanyol demana presó també per al seu pare, podia haver-se imaginat sense ni un euro o ni un real brasiler perquè el que volen és que desaparegui del mapa i arruïnar-lo. Aquest és el càstig per haver preferit el Barça abans que el Reial Madrid. O és que hi ha algun ingenu barcelonista -Jordi Casas, per exemple- que pensa que tot aquest assetjament al Barça s'estaria vivint si Ney hagués fitxat pel club blanc? No. Segur.

Però Neymar és futbolista, i com a Messi, i gairebé tots els futbolistes, amb l'excepció de Piqué, el que més li agrada és ser al camp amb la pilota, regatejar, fer parets, assistir un company, marcar gols. I on avui ha d'estar més tranquil, pensar només en futbol és al camp, jugant, divertint-se amb el seu Barça o amb el seu Brasil.

Messi defineix

I amb el Barça troba companys que estan en la mateixa situació, com el mateix Messi, el contribuent més important del fisc espanyol, sobre el qual també gravita l'amenaça de presó per al seu pare. I Messi també és un futbolista que el que millor fa ho construeix amb una pilota als peus.

El Barça, tot i tots els assetjaments extraesportius que tenen les seves estrelles, ha jugat a Glasgow un partit més seriós i concentrat que els que havia fet contra el Manchester City i davant del Màlaga al Camp Nou.

Luis Enrique ha format la línia defensiva que més li agrada: Sergi Roberto, Piqué, Mascherano i Jordi Alba; un migcamp on només hi faltava Iniesta al qual ha substituït per André Gomes, que continua sense donar el millor que té. I davant hi va tenir els tres tenors: Messi, Suárez i Ney.

El Celtic, al qual el Barça al Camp Nou va endossar un 7-0, també ha estat un equip més agressiu a casa seva, i ha arribat a tenir un parell d'oportunitats per marcar, però ha demostrat ser innocent. Tot i portar sis partits sense rebre ni un gol, als 24, una gran jugada que ha enllaçat un centre de Suárez, un passi d'Alba a Ney i una assistència sublim del brasiler a Messi, ha significat la posta en marxa del pas del Barça als vuitens de final com primer de grup.

Ja se sap que fa temps que el millor whisky ja no surt de les destil·leries escoceses. Ara el millor, diuen els entesos, s'envasa al Canadà. I en futbol, encara que tinguessin una cosa per veure amb aquest invent, Escòcia va deixar de fer por fa temps.

El Barça ha dominat el partit, i encara que Neymar ha estat nerviós en els últims minuts i s'ha guanyat una de groga que l'impedirà jugar l'últim partit de la fase de grup, l'equip ha mantingut el llistó en un camp on el ManCity havia empatat.

L'equip blaugrana ha tingut més tranquil·litat quan Messi ha convertit el penal comès per Eizaguirre sobre Luis Suárez, que ha significat el 0-2.

Messi, l'altre amenaçat pel fisc espanyol, ha contribuït al triomf no només amb els dos gols sinó també en ser omnipresent. Per la dreta, per l'esquerra, al mig del camp, avançat, a tot arreu. Deu ser per això que tant a ell com a Neymar els volen frenar ja sigui per la via civil o per la criminal.

Els gols

0-1 Messi 24'

0-2 Messi 55'