No ha pogut ser. El Barça afrontava aquesta última jornada de Lliga conscient que les seves possibilitats d’acabar campió eren mínimes. Tot i la victòria contra l’Eibar, el Madrid no ha fallat a La Rossaleda contra el Màlaga i recupera el títol cinc anys després. Ara, als de Luis Enrique només els queda una bala per no acabar l’any en blanc: la Copa del Rei.

La irregularitat es paga

Sis empats i quatre derrotes han estat un obstacle impossible de superar. El Barça ha jugat amb foc en molts trams de la temporada i ho ha acabat pagant. La irregularitat que els dos primers anys havia quedat arraconada va tornar a escena per acabar amb el somni de sumar la tercera Lliga consecutiva.

Alabès, Celta de Vigo, Deportivo de la Corunya i Màlaga. Quatre desfetes que no entraven a les travesses però que han condicionat la trajectòria del Barça. Dubitatiu en moltes sortides, l’equip va reaccionar quan semblava mort gràies al canvi d'esquema. Gràcies al 3-4-3. L’intervencionisme de Luis Enrique va canviar-li la cara al Barça però va ser insuficient per assolir l’objectiu.

Leo Messi, una temporada més, ha estat l’epicentre de l’equip però, sovint, s’ha trobat molt sol, sense aliats per aixecar el vol. Perdre la Lliga després de les exhibicions de Messi al Sánchez Pizjuán i al Santiago Bernabéu ajuda a comprendre el problema de l’equip. Més de fons que no pas de forma.

Una Champions decebedora

La gran fase de grups del Barça, on va acabar primer per davant del Manchester City, va donar pas a unes eliminatòries nefastes, on les carències que se li endevinaven a l’equip van destapar-se de la manera més vergonyant.

El París Saint-Germain va evidenciar el problema dels blaugrana amb un repàs al Parc dels Prínceps. En el dia dels enamorats, el 14 de febrer, al Barça li van trencar el cor. Quatre vegades. 4-0. El resultat va aflorar diferències entre el cos tècnic i la plantilla. Semblava el principi del fi. L’equip, però, va treure l’orgull i va remuntar l’eliminatòria en una nit màgica, aconseguint una gesta sense precedents a la Champions League. 6-1 i als quarts de final.

La Juventus de Torí es va creuar en el camí del Barça. A Itàlia, la Juve va despullar el Barça fins a ridiculitzar-lo. 3-0. El resultat obligava a l’equip a una altra remuntada. Però aquesta vegada va ser impossible. 0-0 al Camp Nou per dir adéu a la Champions.

Espera l’Alabès

L’Alabès ja fa dies que viu únicament per la Copa del Rei. Vitòria sencera pensa en la final. El Barça ja sap que haurà de jugar contra onze futbolistes i contra la il·lusió d’una afició modesta que fa quatre anys animava pels camps de la Segona Divisió ‘B’.

L’equip entrenat per l’argentí Mauricio Pellegrino, una de les revelacions de la temporada, té en la Copa el seu gran al·licient. Un premi merescut per a un Alabès pobre en recursos econòmics però ric en futbol.

Els de Luis Enrique corren el risc de prendre’s l’últim partit de Copa com un tràmit. I això significaria disparar-se al peu. Menystenir el títol després de perdre la Lliga i la Champions seria una concessió imperdonable.