El Barça juga sense xarxa. L’equip ha de seguir competint per no perdre el rastre d’un Reial Madrid que s’ageganta amb el pas de les jornades. Després d’encetar el 2017 amb una derrota immerescuda a San Mamés, els de Luis Enrique viatgen a Vila-real per mesurar forces contra un dels equips més en forma de la competició. El ritme vertiginós d’aquesta Lliga impossibilita una treva i el partit d’El Madrigal (20:45 hores / Movistar Partidazo) obliga el Barça a prémer l’accelerador en un mes de gener decisiu.

Amb la lliçó ben apresa

La derrota contra l’Athletic a l’anada dels vuitens de final de la Copa del Rei serveix d’alerta pel Barça. El plantejament dels bascos, agressiu i ambiciós fins el punt de posar en problemes la sortida de pilota, pot viure un segon capítol aquest vespre. El Vila-real, pel seu potencial ofensiu, exigirà a la defensa blaugrana igual o més que Aduriz, Williams i companyia.

És per això que Luis Enrique ha volgut posar en valor (varies vegades) el rendiment del seu equip en la segona part contra l’Athletic. Els segons 45 minuts són la línia a seguir per un Barça que es va retrobar quan la gasolina dels bascos escassejava. L’equip va tenir més cura de la pilota i va aprofitar les dues expulsions per dominar el partit i sotmetre (sense fortuna) els bilbaïns. “Mirar l’aspecte negatiu només et porta a empitjorar. Sempre mirem el costat positiu”, ha dit el tècnic en referència als detalls de la segona part a Bilbao.

El Barça necessita aferrar-se a la seva versió original. Sense desconnexions. L’equip ha d’aconseguir connectar el mig del camp amb el trident i, per sobre de tot, contemplar Leo Messi. Escurçar les línies i pressionar en bloc afecten directament a la peça angular de l’engranatge que significa el 4-3-3: Sergio Busquets. Aquest any, el migcampista arriba a les pilotes dos segons tard, fet que vulgaritza el seu transcendental impacte en el joc.

La Copa condiciona

Jugar diumenge amb el cap al dimecres. El Barça haurà de fer un esforç i endollar-se a la Lliga tot i jugar-se la Copa en només tres dies. “El partit contra l’Athletic no condiciona la preparació pel Vila-real”, ha dit Luis Enrique a la prèvia. Però la realitat pot ser ben diferent. Dos partits de màxima exigència en 72 hores, amb una remuntada pel mig, és motiu suficient per dosificar algun futbolista.

Amb tota la plantilla disponible, menys Jasper Cillessen, el tècnic té diferents opcions per complementar un esquema amb fitxes inamovibles. Amb el trident com a referència, Javier Mascherano i André Gomes podrien tenir minuts en el lloc de Samuel Umtiti i Ivan Rakitic, respectivament. El fons d’armari hauria de ser una alternativa de garanties en partits d’aquest tipus i començar a justificar així la inversió multimilionària.

La millor defensa de la Lliga

El Vila-real és un dels pitjors rivals possibles. Tot i començar la temporada amb un canvi a la banqueta (Fran Escribá per Marcelino Garcia Toral) i una eliminació a la Champions, l’equip ha aconseguit aixecar el vol fins a convertir-se en la gran revelació d’aquest primer tram de temporada. Amb un futbol alegre i vistós, el submarí groc és un dels aspirants a ocupar posicions europees a la jornada 38.

29 punts en 16 partits són els números d’un Vila-real que sustenta el seu èxit en la defensa. És l’equip menys golejat de tota la Primera Divisió amb 11 gols, tres menys que el Madrid i l’Atlètic. Viu a les tres competicions (Lliga, Copa del Rei i Europa League), busca mantenir la regularitat per arribar amb opcions als mesos decisius.

Qualitat i talent no li falta. Amb un gust inusual per la possessió, el Vila-real pateix si ha de córrer darrera la pilota. Sustentat en el seu etern capità Bruno Soriano, l’equip surt jugant des del darrera per accelerar a tres quarts de camp. La velocitat i el gol dels seus davanters (Alexandre Pato, Nicola Sansone o Roberto Soriano) fan la resta. Equip molt complet i capaç de sotmetre un Barça que haurà de guanyar la guerra per la pilota per seguir mirant-li als ulls a la Lliga.

Els onze d’El Nacional