El Barça no ho ha aconseguit. El club ha suspès, tot i la voluntat, en l’intent d’homenatjar el 'Dream Team', l’equip que va guanyar la primera Copa d’Europa, ara fa 25 anys a Wembley contra la Sampdoria. L’afició no ha respost a la crida i, tot i regalar les entrades, el Camp Nou ha presentat un aspecte que no ha estat a l'altura dels protagonistes: només 28.420 espectadors.
Cruyff, present
La festa de Wembley 92’ havia de començar a les 21 hores però el cert és que la prèvia a l’espectacle no feia presagiar res de bo. Una pantalla gegant amb una ‘kiss cam’, al més pur estil americà, i un grup de música intentaven amenitzar l’espera. L’speaker de l’estadi feia mans i mànigues per implicar la gent, amb molts estrangers, perquè fes l’onada i cantés l’himne.
A les 22 hores les llums del Camp Nou s’han apagat per donar pas al moment més emotiu de la nit, organitzat al voltant d’una pantalla gegant instal·lada al lateral de la graderia. El Barça ha projectat un vídeo, a mode de compte enrere, des de l’equip d’avui en dia, amb el trident i companyia, fins l’equip del 1990/91, que va guanyar la Lliga per jugar, l’any següent, la Copa d’Europa.
A més dels records per a l’equip, també s’ha volgut fer referència als partits que van precedir aquella mítica final contra la Sampdoria. Ha tingut protagonisme La Masia, els rondos i l’estil de joc que va implantar Johan Cruyff, un dels personatges més aplaudits de la nit quan una de les seves frases ha ressonat pels vídeo-marcadors.
Un partit per somriure
El rival, una selecció de jugadors llegendaris del Benfica portuguès, últim obstacle del Barça en el camí cap a Wembley, no era el Reial Madrid. Tota l’esperança estava dipositada en què la gent reaccionés quan els ídols tornessin a trepitjar, vestits de curt, la gespa de l’estadi.
En una presentació individual, cada membre d’aquell 'Dream Team' ha tingut la seva petita quota de protagonisme. Entre tots els jugadors i membres de l’equip tècnic, el més aclamat ha estat Pep Guardiola. L’actual entrenador del Manchester City ha fet aixecar el públic de la cadira, que l’ha rebut amb una cridòria ensordidora. Després de Guardiola, Ronald Koeman, autor del decisiu gol de Wembley al minut 111, i Hristo Stòitxkov han estat els més aplaudits.
Els futbolistes, uniformats per l’ocasió amb una samarreta taronja que imitava la que van lluir el 20 de maig de 1992 a Londres, s’han agrupat en un equip de vuit jugadors, per fer menys pesada la tornada als terrenys de joc. El Camp Nou s’ha adaptat a l’ocasió, amb unes línies provisionals que dibuixaven un rectangle al mig del camp.
Stòitxkov, amb algun quilo de més, ha estat el davanter i qui més ha buscat el gol. Altres, com Guillermo Amor o Jon Andoni Goikotxea semblaven més en forma que quan jugaven. El resultat del partit, un 0-0, ha estat secundari. Un partit que ha acabat amb el gol de Koeman imitat per tres nens del planter, escenificant el relleu generacional, i amb la Copa de nou a la gespa.
Aprendre amb l'homenatge
Ha donat la sensació que l’acte tenia forma però li faltava fons. El club ha intentat implicar-se per fer justícia al record de l'equip però l’esforç s’ha quedat a mig camí, transmetent fredor i distància.
En el dia de la presentació dels actes per commemorar l’aniversari de la primera Copa d’Europa ja es van aixecar diferents veus crítiques, algunes, dels mateixos homenatjats. El Barça ja va començar amb mal peu i la junta directiva es va encomanar a José Mari Bakero perquè fes de nexe amb la plantilla i aconseguís reunir el màxim de personalitats possibles.
La foto del Camp Nou no és una imatge que reforci una junta que no passa pel seu millor moment des que els socis del Barça, per majoria, van confiar-li la presidència l’estiu del 2015. Aquest homenatge ha de servir perquè els aniversaris de les gestes de Xavi Hernández, Carles Puyol, Andrés Iniesta, Leo Messi, Sergio Busquets o Gerard Piqué siguin diferents.