La derrota contra la Juventus de Torí va tornar a deixar al descobert les carències d’un equip al que no li queda alternativa. Amb Luis Enrique desmarcat de qualsevol futura responsabilitat, tot el pes recau sobre les espatlles de la plantilla, uns jugadors que van transmetre a Itàlia una sensació d’impotència alarmant.

El 3-0 a Torí recorda el 4-0 de París. Dues sortides decisives i dos resultats impropis. Dos partits on el Barça es va veure superat per joc i intensitat, davant dos rivals que sabien de memòria com havien de jugar. La famosa remuntada contra el PSG va tapar les vergonyes de l’equip, a qui sembla que el 3-4-3 ja no li serveix com a dinamitzador. El factor sorpresa del canvi de sistema (sumat a l’absència clau de Sergio Busquets) va semblar diluir-se fins a la mínima expressió. Ara, contra la Juventus, la situació és ben diferent.

Luis Enrique va tenir tres setmanes per preparar el partit de tornada dels vuitens de final, després d’encaixar el 4-0 al Parc dels Prínceps. A més, el tècnic va voler fer públic el seu adéu per descarregar els jugadors de les incerteses que envoltaven el seu futur. El pla va funcionar a la perfecció i el 6-1 del Camp Nou va entrar per la porta gran als llibres de la història del futbol. Aquesta vegada, el Barça i Luis Enrique només tenen 7 dies per reaccionar. Un marge que s’endevina insuficient després dels 90 minuts al Juventus Stadium.

La Juventus només ha encaixat 2 gols en els 9 partits que ha disputat en la present edició de la Champions League. A més, els dos, a la fase de grups. La fortalesa del sistema defensiu ideat per Massimiliano Allegri no convida a l’optimisme però el Barça ja ha demostrat que sap conviure amb l’impossible.

Les paraules de Luis Enrique, tot just consumar-se el desastre a Torí, assenyalant als seus propis jugadors no són la millor recepta per donar-li la volta a un 3-0. “Tinc la sensació de reviure un malson. Hem regalat la primera part i hem estat nefastos. És difícil d’explicar. Ara mateix no tinc ganes de pensar en res més. Avui em costa més pensar en la remuntada”, va dir el tècnic asturià, visiblement afectat per l’actuació de l’equip.

La violència del 3-0 va aflorar els problemes que el somni del triplet va anar dissimulant. La relació entre el vestidor i l’entrenador no serà idíl·lica però les dues parts no tenen alternativa. A l’equip només li queda aixecar el cap. Per orgull professional. I per recompensar als 2.000 aficionats que li van fer costat a Torí. Reconduir el rumb passa per guanyar a la Reial Societat aquest dissabte al Camp Nou (20:45 hores). Un partit que ha de servir per treure’s el mal sabor de boca de la Champions i per afrontar de diferent manera el partit de tornada.

La Lliga no està perduda. Ho sembla, per les sensacions, però els números, a falta de set jornades, deixen marge per a l'esperança. El Madrid, irregular, tot i que a Munic oferís la seva millor versió, és capaç de deixar-se punts d’aquí a final de temporada. Una sola ensopegada dels blancs combinada amb una victòria blaugrana tornaria la Lliga al punt de partida, amb el Barça depenent d’ell mateix per aixecar-la. El clàssic del Santiago Bernabéu, el pròxim 23 d’abril, serà clau per decidir el campió.