L’eliminació del Barça a mans de la Juventus de Torí ha constatat una realitat: l’equip ha passat de dominador a dominat en els últims dos anys. Un declivi progressiu que obliga el club a moure fitxa si vol recuperar l'excel·lència del passat.
Nul·la regeneració
El Barça va caure amb nou dels onze jugadors que van aixecar la Champions League a Berlín l’any 2015, contra la Juventus. Només Samuel Umtiti i Sergi Roberto entraven en una alineació que ha pecat d’immobilista en els últims temps. La comparació amb la Juve fa encara més evident la falta de reacció. Aquest dimecres, els italians van aconseguir el bitllet per a les semifinals amb només dos dels jugadors que van començar la final del 2015: Gianluigi Buffon i Leonardo Bonucci.
La secretaria tècnica del Barça no ha sabut trobar recanvis per unes peces que van aconseguir el triplet però que avui són dos anys més velles. Renovar-se o morir. És llei de vida. La falta d’encert en fitxatges, sobretot en futbolistes per contrastar, ha condemnat l’equip a Europa. Cap equip ha estat capaç de guanyar dues Champions consecutives des que la competició va canviar de format (1992), una dada que serveix per mesurar la dificultat de mantenir-se entre els millors.
Adéu a quarts
Segona temporada consecutiva sense jugar les semifinals de la Champions. Tercera temporada de les últimes quatre. El Barça ja no és un habitual de la penúltima ronda i això afecta a la percepció dels rivals. L’equip ja no és tan sòlid i concedeix més oportunitats als rivals. I a Torí, aquesta irregularitat va ser decisiva.
| Temporada | Ronda | Rival | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2016/17 | Quarts | Juventus | 3-0 / 0-0 |
| 2015/16 | Quarts | Atlètic de Madrid | 2-1 / 2-0 |
| 2014/15 | Final | Juventus | 3-1 (Campió) |
| 2013/14 | Quarts | Atlètic de Madrid | 1-1 / 1-0 |
| 2012/13 | Semifinals | Bayern de Munic | 4-0 / 0-3 |
| 2011/12 | Semifinals | Chelsea | 1-0 / 2-2 |
| 2010/11 | Final | Manchester United | 3-1 (Campió) |
| 2009/10 | Semifinals | Inter de Milà | 3-1 / 1-0 |
| 2008/09 | Final | Manchester United | 2-0 (Campió) |
| 2007/08 | Semifinals | Manchester United | 0-0 / 0-1 |
| 2006/07 | Vuitens | Liverpool | 1-2 / 1-0 |
El Barça no sap guanyar títols sense brillar. No va amb el seu ADN. Necessita ser molt millor que el rival per superar eliminatòries. En canvi, el Reial Madrid és tot el contrari. Els blancs saben competir fins l’últim minut quan no tenen el millor dia, aferrant-se a una competició que ha fet gran el seu nom. El Madrid encadena set semifinals consecutives a Europa, una fita que ningú havia assolit fins el moment. Els vigents campions estan en disposició de revalidar el títol, en part, gràcies a la profunditat de plantilla.
Zinedine Zidane té suplents de garanties, capaços de treure les castanyes del foc quan l’equip ho necessita o donar descans als titulars sense que afecti al resultat. Luis Enrique, amant de les rotacions, no pot dir el mateix. I és que el Barça només sembla fiable amb un onze titular que els aficionats saben de memòria. Sense espai per a les sorpreses.
El joc del Barça
Entregar les claus del Barça al trident ha suposat fiar-ho tot a la inspiració de Leo Messi, Neymar i Luis Suárez. L’equip ha passat de concentrar esforços al mig del camp per apostar-los tots a la davantera. Contra la Juventus al Camp Nou va quedar clar que al Barça se li apaguen les llums quan el rival és capaç de contenir els tres davanters.
Luis Enrique i els seus segueixen amb vida a la Lliga i a la Copa del Rei. Tot i això, no sembla que cap títol pugui evitar una petita revolució a final de temporada per reconduir el rumb de l’equip. El Barça haurà de decidir quin entrenador vol per rellevar un cicle exitós però que evidencia símptomes de desgast. I per tornar a regnar a Europa.