Hi ha partits que s'han de guanyar tant sí com no. Partits en els quals cal sortir a buscar la victòria des del primer minut. Partits que ajuden a guanyar un campionat. El de Màlaga n'era un. Però el Barça ha mostrat una vegada més la impotència en una Lliga en la qual ha tingut molts alts i baixos. Ara és a tres del Reial Madrid, que té un partit menys. Ara toca resar a la Champions, perquè la gran ocasió de continuar somiant amb la Lliga ha estat frustrada amb un mal partit a la Rosaleda.

El Barça sabia des d'unes hores abans que el Reial Madrid havia empatat en el derbi madrileny. I sabia que si guanyava tots els partits que resten a la Lliga el títol seria seu. L'estadística no enganyava i tots els aficionats barcelonistes celebraven la nova situació del campionat. Però perquè el Barça depengués de si mateix per guanyar el campionat, perquè els barcelonistes continuessin somiant, necessitava vèncer a Màlaga. Així doncs, les rialles per l'empat blanc han acabat sent llàgrimes i ràbia unes hores més tard,

L'adversari, a més, ha semblat entregat des del primer minut. El Màlaga de Michel González ha pensat més a no ser atropellat pel Barça que a ajudar el Reial Madrid. I ha posat un autobús en el seu camp. Mai no s'ha imaginat gaudint del triomf. Ha imaginat no perdre. S'ha tancat com es tancaven antigament els equips italians. Ha renunciat a l'atac, en què ha deixat sol l'exblaugrana Sandro que, ves per on, ha acabat obrint el marcador i posant el Barça contra les cordes.

Una altra vegada perdent. Una altra vegada a aixecar un partit. Una altra vegada d'esquena. Res de bo més que defensar-se ordenadament no ha fet el Màlaga com per merèixer anar guanyant. Però res d'extraordinari, llevat tenir la possessió de la pilota, no ha fet el Barcelona com per merèixer anar davant al marcador.

L'única jugada de perill organitzada pels blaugrana ha arribat al quart d'hora del partit. Un cop de pilota de Jordi Alba que ha baixat amb el pit Luis Suárez a l'àrea, però el seu tret amb l'esquerra ha trobat un Kameni en actitud salvadora, volent ser una vegada més el gran protagonista en un partit contra el Barça.

Si el Barça volia enganyar els espies del Juventus que veien el partit, pot ser que ho hagi aconseguit. Però també ha aconseguit enganyar molts dels seus aficionats i molta premsa que, després de la primera part que va fer contra el Sevilla, van creure que el Barça dels millors temps havia tornat.

Inoperant André Gomes

Però també és veritat que l'alineació d'aquell Barça de dimecres passat no va ser la mateixa que ha presentat Luis Enrique a Màlaga. Una altra vegada amb André Gomes. I una altra vegada un André Gomes sense sang i sense prendre cap risc. El portuguès ha tingut una ocasió claríssima però no ha anat a buscar la pilota. El crema o li té por. No és un jugador per a aquest Barça. Però s'entén que amb una plantilla de 17 jugadors, el tècnic asturià hagi d'alinear-lo, i més quan reserva jugadors per a la Champions.

Però cap dels tres homes alineats com a titulars no ha respost a la crida del tècnic. Mathieu, el tercer, ha fallat en el marcatge a Sandro en la jugada del gol.

Neymar, expulsat

És veritat que l'àrbitre no ha xiulat un penal sobre Sergio Roberto, però també el col·legiat s'ha equivocat en anul·lar el 2-0 del Màlaga amb un fora de joc que no existia. Gil Manzano ha abusat de les targetes, però un Neymar nerviós ha merescut la vermella. Amb 10, deia Helenio Herrera que es jugava millor, però per a aquest Barça ha estat impossible de salvar-se d'una derrota amb clars tints de renúncia al títol de Lliga. El 2-0 final ha estat un càstig just per a un equip sense ràbia de campió.