La pretemporada ja és història. El nou Barça d’Ernesto Valverde comença a rodar amb una prova d’altura, el Reial Madrid. Els blaugrana, amb els únics reforços de Nélson Semedo i Gerard Deulofeu, afronten l’anada de la Supercopa d’Espanya i fien gran part del seu èxit, una temporada més, a la lucidesa de Leo Messi amb la pilota als peus (22:00 hores / TV3 i Telecinco).

Valverde és el millor fitxatge

Quatre partits i unes quantes rodes de premsa després, Ernesto Valverde ha esvaït els (pocs) dubtes que despertava la seva arribada a la banqueta del Camp Nou. L’entrenador extremeny ha hagut de conviure en els seus primers dies al Barça amb el ‘cas Neymar’. I això ha desviat el focus d’atenció d'un equip que ha evidenciat símptomes de congeniar amb el seu nou cap.

Tranquil, mesurat, coherent i sense afany de protagonisme. Així s’ha mostrat Valverde. Té la difícil tasca d’allargar el cicle victoriós que va recuperar Luis Enrique i ho haurà de fer sense una de les punxes del trident. Contra la seva voluntat i la del vestidor, Neymar ha decidit fer les maletes per brillar a París, lluny de l’allargada ombra de Messi. El Barça de Valverde no serà el Barça del trident.

A l’espera de veure què és capaç de fer el club amb els 222 milions que ha ingressat per la venda de Neymar, l’entrenador del Barça no té alternativa i haurà d’adaptar-se en el primer assalt contra el Madrid. El Gamper contra el Chapecoense va servir de banc de proves. I Gerard Deulofeu va aprofitar-ho per reivindicar-se davant d’un públic que sembla disposat a donar-li una segona oportunitat. La millor notícia, a part del seu gol i les dues assistències, és la seva sintonia amb Messi i Suárez. Una entesa que pot acabar per desnivellar la balança.

Sempre Messi

Messi i deu més. Així es podria resumir l’aposta del Barça per afrontar l’enèssim Clàssic. Recentment renovat fins al 2021, el ‘10’ torna a ser el gran argument d’un equip un any més gran. L’adéu de Neymar enalteix la seva figura, cada vegada més propera a la d’un creador de joc que a la d'un davanter. I és que el seu futbol té tants registres que és capaç de ser decisiu en diferents zones del camp.

La temporada passada el Barça va naufragar quan els rivals emmanillaven el seu mig del camp. L’equip es diluïa i era incapaç de connectar el trident. El club veia en Marco Verratti l’home ideal per recuperar el futbol de toc però es va topar amb el mur del PSG. I fins al moment no ha trobat alternatives. Tal com va fer en l’últim partit de Lliga al Santiago Bernabéu, Messi haurà de tornar-se a carregar l’equip a l’esquena.

Al Barça no li queda més remei que seguir confiant en la vella guàrdia per superar un Madrid que aprofita qualsevol oportunitat de mercat per rejovenir-se.

Madrid sense sostre

Ja no és només sort. Alguns es resignaven a acceptar els primers èxits de Zinedine Zidane i els explicaven amb la fortuna en moments clau. Ara, 20 mesos després de fer-se càrrec del primer equip del Reial Madrid, Zidane ja suma sis títols. L’últim, fa quatre dies, la Supercopa d’Europa, contra el Manchester United.

El Madrid va dominar l’United amb una exhibició de joc en els primers 60 minuts. El club ha trobat la fórmula barrejant talent jove i futbolistes sobradament contrastats per confeccionar una de les plantilles més equilibrades del món. La política de fitxatges ha canviat. Ara es busca que els jugadors explotin al Santiago Bernabéu, enlloc de comprar-los després de guanyar la Pilota d’Or. 

Sumar talent acostuma a donar bons resultats. El Madrid ha aconseguit, en els últims mesos, dominar la possessió gràcies al canvi de sistema. El 4-4-2, amb quatre migcampistes, dona molta més solidesa a l’equip i el fa igual d’imprevisible en atac. Zidane haurà de buscar una alternativa per suplir Luka Modric en el partit del Camp Nou i és que el croat arrossega una sanció de la Supercopa del 2014. L’altra baixa, insensible pels plans del Madrid, és la de Jesús Vallejo, central de 20 anys, per lesió.

Cristiano Ronaldo, amb pocs entrenaments a les cames, va jugar els primers minuts (7) de la temporada contra el Manchester. Tot i això, es fa difícil pensar que comenci el Clàssic des de la banqueta. La seva presència, unida a la Gareth Bale i Karim Benzema, obligaria el Madrid a tornar al 4-3-3. Un sistema que el fa més vulnerable. 

Els onze d'El Nacional