Es fa difícil pensar que un equip que guanya a San Mamés, al Sánchez Pizjuán, al Vicente Calderón i al Santiago Bernabéu no aixequi el títol de Lliga. Guanyar contra els teòrics grans acostuma a marcar les diferències però aquesta temporada el Barça ha perdut la Lliga contra rivals, a priori, molt inferiors.

Guanyar als aspirants

El balanç contra els equips més poderosos de la competició és difícilment millorable. En la tercera temporada de Luis Enrique, l’equip sempre ha donat la cara contra els rivals d’entitat. El Barça ha aconseguit victòries de mèrit jugant de visitant contra l’Athletic Club, el Sevilla, l’Atlètic de Madrid, el Reial Madrid o l’Espanyol. I de local, al Camp Nou, ha aconseguit resultats molt semblants, a excepció de dos empats contra l’Atlètic i el Madrid.

Al Barça no li ha costat connectar-se al partit quan la dimensió del rival l’ha obligat a oferir la seva millor versió. La plantilla, en alguns moments, ha transmès la sensació d’elegir els partits on lluir-se. I això, en un campionat de 38 jornades, és decisiu. Contra equips més petits, en partits on al Barça se li pressuposava una victòria còmode i sense maldecaps, els jugadors no han estat a l’altura.

Jornada Local Resultat Visitant
3 Barça 1-2 Alabès
5 Barça 1-1 Atlètic de Madrid
7 Celta de Vigo 4-3 Barça
12 Barça 0-0 Màlaga
13 Reial Societat 1-1 Barça
14 Barça 1-1 Reial Madrid
17 Vila-real 1-1 Barça
20 Betis 1-1 Barça
27 Deportivo 2-1 Barça
31 Màlaga 2-0 Barça


Les ensopegades del Barça, la majoria imprevistes, han acabat resultant decisives. I en la guerra d’irregularitats, el Madrid ha tingut l’encert de no fallar en les últimes jornades, quan es decidia el títol. El Barça ha acabat la temporada amb quatre derrotes i sis empates. La majoria de resultats, molt difícils de preveure al mes d’agost. Alabès, Celta de Vigo, Deportivo de la Corunya i Màlaga han estat les derrotes, merescudes, d’un equip que ha pecat d’indolència en moments clau.

La guerra contra el Reial Madrid

Els resultats del primer tram de la Lliga van confirmar l’etiqueta de favorits de Barça i Madrid. Amb un convidat inesperat, el Sevilla de Jorge Sampaoli, que acabaria desinflant-se amb el pas de les jornades. Així, va quedar clar des del principi: l’equip que cometés menys errors acabaria aixecant el títol. I aquest ha estat el Madrid.

El Barça ha tingut nombroses oportunitats per atrapar els blancs, gairebé sempre per davant a la classificació. Dues ocasions han estat resultat decisives per entendre el resultat final. A La Corunya i a Màlaga.

Contra el Deportivo, a la jornada 27, el Barça depenia d’ell mateix per acabar campió. Però una derrota, tan imprevista com dolorosa davant un rival que lluitava per no descendir, va estabornir els blaugrana (2-1).

Quatre jornades després, la situació es va repetir. I de manera més humiliant. El Madrid havia empatat contra l’Atlètic de Madrid i li tornava a donar l’oportunitat al Barça de tenir la Lliga pel mànec. Contra el Màlaga i després d’un dels pitjors partits dels últims anys, els de Luis Enrique van perdre tres punts i mitja Lliga (2-0). Des d’aleshores, el Madrid va jugar amb un coixí que l’ha salvat d’una derrota al Clàssic i li ha donat, cinc anys després, la corona del futbol espanyol.