El futbol sempre dona segones oportunitats. El Barça va quedar desnortat ara fa cinc mesos quan la Juventus de Torí va aconseguir superar-lo en l'eliminatòria dels quarts de final de la Champions League 2016/17. El 3-0 en l'anada va obrir una ferida que el títol de la Copa del Rei va ser incapaç de tancar. La temporada va acabar amb un doblet del Reial Madrid i amb la sensació d'estar un graó per sota de l'elit europea.
Ernesto Valverde va arribar aquest estiu al Camp Nou amb l'objectiu de refrescar l'equip. "La meva idea és aprofundir en l'estil del Barça", va assegurar el tècnic extremeny en el seu primer dia davant els mitjans de comunicació. I ho està intentant. Valverde, en la Supercopa d'Espanya i en els tres partits de Lliga, ha buscat variants al tradicional sistema 4-3-3.
El vestidor està en sintonia amb l'entrenador. Tot i les nombroses operacions frustrades durant el mercat de fitxatges, a l'equip no li queda més remei que competir per les tres competicions (amb futbolistes de moltes garanties). "El millor del mercat és que ja s'ha acabat i estic content amb la plantilla que tenim", deia un Valverde que afronta la visita de la Juventus de Torí com el primer gran repte de l'any. I sembla preparat.
L'espina de Messi
Bona part de l'optimisme de l'afició del Barça radica (com no) en Leo Messi. És la tretzena temporada de Messi en un equip que suma 14 anys consecutius jugant la fase de grups de la Champions. El nou projecte de Valverde també és el de Messi i és que el davanter argentí ha començat endollat, evidenciant que el pas del temps va per una banda i ell per una altra.
Amb 30 anys, el '10' del Barça engega un nou any a Europa amb l'objectiu de plantar-se el 26 de maig a l'estadi Olímpic de Kíev, seu de la final de la Champions.
Quatre gols en tres partits. I un hat-trick a l'Espanyol. Aquesta és la targeta de presentació de Messi per rebre la Juventus, un equip que va aconseguir desconnectar-lo durant tota l'eliminatòria de l'any passat. En els últims minuts del partit de tornada, Messi estava visiblement afectat, gairebé absent. Era conscient que se li escapava una nova orelluda. Ara busca revenja.
Messi tornarà a liderar l'atac d'un Barça que pot tenir la novetat d'Ousmane Dembélé. L'extrem francès ja es va estrenar contra l'Espanyol i té la benedicció de l'entrenador i els companys. Aquest podria ser l'únic canvi d'un onze molt poc estàtic, que tornarà a incloure canvis en la formació per superar un dels sistemes defensius més fiables d'Europa.
Dybala és el seu Messi
La Juventus és sinònim de regularitat. Sis Lligues italianes consecutives ho demostren. Massimiliano Allegri ha aconseguit rellevar Antonio Conte amb èxit. I ho ha fet a partir d'una defensa sense fisures. El sistema de tres centrals i dos carrilers llargs ha empès l'equip cap a dues finals de Champions en els últims tres anys. Les dues perdudes. Contra Barça i Reial Madrid.
L'última final contra el Madrid va confirmar dues coses: la Juve és un gran d'Europa però li falta un últim pas per guanyar un títol que se li resisteix des de 1996. Aquest punt diferencial, però, pot arribar des de les botes de Paulo Dybala. El davanter argentí, ja amb el número 10 a l'esquena, s'ha convertit en la referència d'un equip a vegades massa rígid i necessitat d'inspiració en atac. Dybala suma set gols en quatre partits. La gran amenaça per a Ter Stegen.
Els reforços de la Juventus, com és habitual en les últimes temporades, han anat en dues línies. Jugadors prometedors com Federico Bernardeschi barrejats amb futbolistes consolidats amb ganes de reivindicar-se com Douglas Costa o Blaise Matuidi. Tot i les pèrdues sensibles de Leonardo Bonucci i Dani Alves, els fitxatges estan dedicats a seguir regnant a Itàlia i consolidar-se, un any més, entre els quatre millors equips de la Champions.
Els onze d'El Nacional
