El Reial Madrid li ha tornat a passar la mà per la cara al Barça i les vergonyes han aflorat per tornar a deixar l'afició indignada. L'hegemonia blaugrana s'ha esvaït i el model ha anat virant fins a desconèixer totalment la seva pròpia identitat. Ni es juga amb els de casa, ni es fa de la manera que els va convertir en el millor equip de la història, ni l'afició se'ls creu.

L'última humiliació blanca en un Camp Nou que semblava la capital ha creat un nou crit d'alerta i qui sap si el darrer d'aquesta junta directiva. Josep Maria Bartomeu es va quedar capcot i preocupat a la llotja després del partit recordant aquella imatge de Joan Gaspart del 2002, dos mesos abans de presentar la seva dimissió. I és que la preocupació és normal, s'entén després de la debacle, però aquesta no és una complicació que hagi arribat de sobte, sinó que ja fa molt temps que la cosa no rutlla.

L'afició també veu problemes

El passat dissabte ja es va demanar la dimissió de l'actual junta a través de les xarxes socials, Agustí Benedito promourà una moció de censura, la premsa s'acarnissa contra un criteri i una política de fitxatges errònia, però sembla que si no és amb una bona sacsejada no hi haurà solució. I ara gran part de l'afició que estava encegada pel trident i pels títols de les últimes temporades definitivament ha obert els ulls.

L'última humiliació al Clàssic ha acabat de despertar una massa enfurismada amb un club que marxa directe cap a la deriva. Fa falta un canvi dràstic per tornar a viure vells temps. I ni que siguin la meitat de gloriosos ja seria un èxit veient el creixement del Madrid.

El Barça està carregat de problemes, dubtes, i no troba el rumb a seguir. Sembla que el pitjor de tot és que els que manen no veuen o no volen admetre la realitat. L'etern rival juga millor, ha canviat la seva manera de veure el futbol intentant adoptar el model del Barça, i a sobre guanya els títols que els últims anys els blaugrana anaven col·leccionant.

Devastació total del model

Si el model de fa uns anys iniciat amb la junta de Laporta i prosseguit amb la direcció de Pep Guardiola era la de confiar en un estil de joc molt marcat, apostar per la gent de casa i envoltar l'ecosistema perquè un jugador únic com Leo Messi creés la seva obra, ara sembla que només es tapen forats. És com si a través de pedaços es volguessin solucionar els greus problemes de base.

Busquets, Pedro, Valdés, Puyol, Iniesta, Xavi o Messi van fer del Barça el millor club del món. La seva qualitat es va gestionar amb eficiència i mica en mica s'anaven canviant els cromos per gent vàlida. Ara la cosa ja no és així. L'essència es perd i en comptes de confiar en futbolistes amb una idea del model totalment integrada s'aposta per noms prometedors, altres de reputats i altres d'incoherents que serveixen per ser un pedaç i intentar seguir sent els millors.

Però això ja no funciona i tot el que el Barça era abans s'ha perdut. Ja sigui Paulinho, Dembélé, Coutinho o qualsevol altre futbolista, el model que Cruyff ens va ensenyar ja no és imprescindible. S'ha facilitat la sortida de Bartra o Thiago, i s'està infravalorant el possible paper de Samper o Deulofeu. Sabent des de fa molts mesos que el primer equip de futbol necessita un lateral dret titular i un migcampista de toc, no és admissible que arribin jugadors sense solucionar les principals mancances.

Revolució total

Després de la derrota contra el Madrid, l'actual director de l'àrea esportiva del Barça, Pep Segura, va afirmar que "el partit ha estat condicionat pel gol del Madrid, l'error de Piqué ha estat determinant". Unes declaracions en sentit negatiu i sense saber reflexionar sobre les conseqüències. Les paraules poden ser en calent, a la babalà, però no s'haurien de fer en sentit negatiu.

Seguint la línia de l'eslògan de Bartomeu en les passades eleccions, 'Bo per al Barça', es podria dir que les decisions preses no tenen aquesta conseqüència. En unes declaracions el passat juliol a The New York Times el president blaugrana afirmava que "el problema del Barça són Xavi, Iniesta, Leo Messi i tots aquests jugadors. És difícil ser un jugador que té al davant Messi, Neymar, Xavi, Iniesta, Busquets o Piqué. És molt complicat estar en un equip així". L'objectiu és explicar quelcom positiu, però les formes i la manera de dir-les no són les adequades. A recordar també que per declaracions menys sentides algun membre del club va haver de marxar o el van fer fora.

Són errades sobre errades, coses que l'afició ja veu com un greu problema i ara s'ha d'actuar el més aviat possible. Tal com va dir Piqué en la prèvia del Clàssic, des del passat 30 de juny que els futbolistes sabien al 100% que Neymar marxava, però la junta directiva no ho va saber fins bastant més tard. Una mostra més del poc control que es té sobre un club que sembla un Titanic que marxa directe cap a un iceberg i que deixarà el club tocat durant molts anys. Falta una revolució total, un canvi de mentalitat i un replantejament de la situació. Ara bé, tampoc se solucionarà de cop si aquestes properes setmanes es gasten dos-cents milions per tres futbolistes que semblen ser prescindibles.