El Barça tenia, després de molt temps, una setmana sencera per descansar, entrenar i preparar una jornada de Lliga. La particularitat, però, és que aquesta jornada era decisiva per definir les opcions de l’equip de sortir campió. Luis Enrique ha estat intervencionista amb un Barça que necessitava una sacsejada després dels últims dos partits, contra el París Saint-Germain i el Leganés. La deriva de l’equip ha empès el tècnic a moure peça.

L’equip s’ha plantat sobre la gespa del Vicente Calderón amb dues novetats a l’onze inicial. Jeremy Mathieu i Rafinha feien asseure Jordi Alba i Ivan Rakitic. La inclusió de Mathieu s’entenia per la seva polivalència i el domini del joc aeri, una de les grans virtuts dels matalassers. Rafinha s’enganxava a la banda dreta per alliberar Leo Messi. Sergi Roberto era la figura que ballava entre la defensa i el mig del camp.

Així, el Barça ha buscat sorprendre l’Atlètic amb un esquema 3-4-3 quan tenia la pilota. L’equip, però, quan defensava, passava al 4-4-2. El mateix plantejament amb què el Barça va guanyar el Leganés a Butarque (1-5) i al Deportivo al Camp Nou (4-0). La proposta, sobre el paper, tenia totes les virtuts però al camp no ha tardat en ensenyar les mancances.

El pla era sotmetre l’Atlètic a través de la pilota, acumulant homes al mig del camp i aprofitant el factor Messi, jugant per darrere de Luis Suárez, encarregat de fixar els centrals i allargar el camp. Les idees se sostenien amb la possessió però el Barça ha estat incapaç de superar la pressió inicial ideada per Diego Simeone. Els matalassers tenien molt ben treballat el partit, alliberant Mathieu i centrant-se en tapar les pujades de Gerard Piqué i Samuel Umtiti.

La sobrepoblació del mig del camp era estèril perquè la defensa no trobava vies d’enllaç. Ter Stegen, en moltes ocasions, es veia obligat a buscar desplaçaments en llarg, a l’esquena de la defensa. El poder físic de l’Atlètic desnivellava la balança sempre de la mateixa banda. El Barça patia per les imprecisions i el baix ritme de circulació, jugant amb foc durant molts minuts. Els matalassers no han estat encertats en els últims metres, sense traduir el domini en gols i deixant escapar un Barça aferrat a l’instint de supervivència.

La fortuna reactiva el Barça

El pas dels minuts ha fet bona la idea de Luis Enrique. L’equip havia aconseguit sortir amb vida i el desgast físic de l’Atlètic debilitava la seva pressió asfixiant. El Barça trobava els espais que se li negaven a la primera part i es feia amb el control del partit. Els matalassers arribaven tard a totes les jugades perquè el Barça era capaç de moure’ls de banda a banda. Sergi Roberto guanyava en protagonisme i no patia en defensa.

Les tendències s’invertien i el Barça ha aprofitat el seu moment. En una jugada afortunada, Rafinha ha caçat una pilota morta dins l'àrea per fer l’1-0. Luis Enrique tenia el partit on volia. A l’equip només li quedava administrar l’avantatge. Amb el mateix sistema. El 3-4-3. L’Atlètic ha aconseguit empatar gràcies a una jugada d’estratègia i el partit ha recuperat el ritme lent i pausat.

L’empat semblava inevitable però la sort ha tornat a jugar un paper determinant. Leo Messi ha aconseguit desfer l’1-1 en una jugada aïllada, entre rebots, per donar tres punts d’or a un Barça que no ha brillat però ha demostrat ofici. El 3-4-3 és una alternativa vàlida que l'equip haurà de seguir treballant per quan la sort li giri l'esquena.