Com si estigués rabiós, com si desitgés oblidar el partit que va fer contra l'Atlètic de Madrid en el Camp Nou, com si estigués ferit moralment i físicament, el Barça ha desencadenat una tempesta de gols sobre l'Alabès, a Vitòria, per calmar les crítiques i mantenir la seva persecució al Reial Madrid a la Lliga. Ha estat un recital en tota la seva extensió davant del cinquè equip menys golejat del campionat. Tota una tortura per al rival de la final de la Copa del Rei.

Va dir l'entrenador de l'Alabès, Pellegrino, que per guanyar el Barça s'havien d'alinear tots els planetes. La veritat és que això és el que haurien de pensar tots els entrenadors d'equips petits i el de Vitòria ho és.

Pellegrino va fonamentar segurament la seva afirmació en l'experiència del partit d'anada en el Camp Nou, en el qual el seu equip va sorprendre el Barça i es va convertir en l'únic que ha vençut els blaugrana al seu estadi. Però aquest fenomen es dóna poques vegades a la vida. I tinc la sensació que aquest fantàstic planetàrium ja ha passat per a l'Alabès. I no el tornarà a veure.

Planetarium blaugrana

Els astres que s'han reunit a Mendizorroza, en l'anomenat partit d'assaig entre els finalistes de la Copa del Rei, han estat els del Barça, que ha tornat a trobar en Luis Suárez (0-1 i 0-6), Neymar (0-2) i Messi (0-3) els grans artífexs de la victòria.

Però seria injust enfocar el mèrit només en la millor davantera del món, perquè a Vitòria tot l'equip blaugrana ha funcionat com s'espera que ho faci a tots els partits.

Defensa francesa

Amb una defensa francesa amb tres esquerrans com tres mosqueters, i un alemany a la porteria que ha evitat l'única ocasió dels locals en el primer període, l'equip de Luis Enrique ha decidit no esperar i ha anat a guanyar el partit tot just entrar en el camp.

La defensa de tres ha estat efectiva perquè Aleix Vidal s'ha convertit en un atacant més, una funció lògica en un partit en el qual el rival només tenia una punta i el Barça necessitava una victòria tan contundent com reconfortant. Una llàstima que el català hagi patit aquesta lesió greu cap al final del partit.

Davant l'Alabès, el Barça ha estat un equip seriós, amb ambició, agressiu, amb pocs errors, que ha portat la iniciativa i que ha tingut la fortuna d'encarrilar el partit en cinc minuts cap al final del primer període.

El Barça ha controlat el partit des del primer minut, l'ha madurat i quan ha tingut l'Alabès cansat de córrer rere la pilota, ha posat el marcador a favor seu. Si l'Alabès ha pessionat, el Barça també. La prova més clara ha estat el primer gol de Messi, en el qual l'astre argentí pren una pilota a un defensa i marca per sota de les cames del porter Pacheco. Messi també ha fet el 0-4 en insistir entre dos defenses perquè finalment Alexis introduís la pilota a la seva pròpia porteria.

Ja exaltat com estava i l'Alabès pensant que el més gran ja ho ha fet –ser per primera vegada en la seva història centenària en una final de Copa-, Rakitic ha marcat el 0-5 i Luis Suárez ha rematat el set en blanc.

El triomf omple de moral els blaugrana que dimarts vinent disputaran l'anada dels vuitens de final de la Champions a París davant del PSG. La folgada victòria, encara que davant d'un rival de menor entitat, servirà per recuperar les esperances i l'optimisme. Per anar amb el cap ben alt a la capital francesa i, sobretot, per pensar que aquest equip ja va tenir el seu partit dolent. I que jugant com ho ha fet a Vitòria, només cal pensar que totes les coses bones han d'arribar.